És habitual que la defensa del medi ambient s’associï amb aquelles organitzacions destinades expressament a aquesta tasca. Apartar així aquest assumpte de les preocupacions centrals de la nostra activitat permet obviar-lo i pensar, en tot cas, que ja hi ha gent que se’n preocupa.
Enguany, i d’acord amb el model productiu i el concepte de país que sempre hem defensat, la Intersindical-CSC ha decidit posar el conflicte ambiental sobre la taula, i fer-ho en un dia tan assenyalat per a la classe treballadora com és l’1 de maig. No es tracta només d’alertar del canvi climàtic de què tant es parla, sinó de ser conscients que, se li doni el nom que se li doni i aquest estigui o no d’actualitat, les conseqüències les tenim aquí. I que des del món sindical, poc acostumat a abordar aquestes qüestions, hi ha molt a dir. Tenim un model productiu amb un elevat cost social i climàtic, com les constants agressions urbanístiques, i la responsabilitat, tant des del sindicalisme com des dels poders públics, és la de contraposar-hi un model sostenible. I sostenible, al món laboral, vol dir llocs de treball duradors i de qualitat, processos de producció segurs i saludables, una reforma ecològica del sistema tributari, la reducció dels residus tòxics i un llarg etcètera. I és amb aquesta bandera que el sindicat nacional i de classe sortirà al carrer.
