La jornada d’avui del Debat de Política General, amb les rèpliques i les contrarèpliques dels grups parlamentaris, ha rectificat el postulat d’ahir de Quim Torra, que llençava un ultimàtum que ningú va entendre massa a Pedro Sánchez. Aquest ha anat acompanyat d’una carta, en la que l’advertència no figurava, que sí que demanava una reunió amb el seu homòleg a Espanya per tal de tenir un diàleg ben profund. Sánchez ha dit que ara, de moment, no. El Govern, amb una ERC marcant distàncies, i la pressió del PDECat des de Madrid malgrat les correccions de Míriam Nogueras, han refredat avui les ànsies unilaterals del president que s’ha esforçat, ja a la nit, a no quedar com un peix bullit i ha dit que al novembre l’independentisme deixarà de donar suport a Sánchez si no hi ha gestos clars. És això bo, o no? En la situació que ens trobem, és difícil fer cap afirmació. Al final s’ha acordat una resolució entre JxC i ERC per seguir insistint en el diàleg sobre el referèndum acordat sense marcar-se terminis. Catalunya en Comú, l’únic soci que els pot ajudar ara mateix a aprovar els pressupostos, també ha advertit a Torra que el camí unilateral ha fracassat.
La intervenció de la nova cap de files al Parlament, Jèssica Albiach, ha estat amable i bastant interessant en el diagnòstic, però en l’aspecte del referèndum cal aclarir sempre que els Comuns no han mogut encara ni un dit per fer-lo possible a Espanya. Pel que fa a l’altra pota independentista, la CUP s’ha allunyat bastant del president i s’ha resguardat en l’oposició clàssica cupaire. Els anticapitalistes es van molestar molt ahir per l’acord de JxC i ERC d’acatar en certa manera Llarena acceptant la suspensió temporal dels diputats independentistes. S’ha sentit a parlar molt de desobediència, però el gest de l’alcaldessa Venturós a Berga, en la mateixa línia d’acatament que el que vèiem ahir, els ha restat credibilitat. Junqueras i Romeva demanaven avui ja la substitució i que fos Sergi Sabrià qui votés per ells, i JxC deia que no calia, i que ells no ho demanarien. Però els lletrats del Parlament ja els han advertit que els vots dels diputats absentis no computaran si no demanen la substitució.
L’espectacle de veres ha vingut avui des de l’oposició. Després que Inés Arrimadas emprés una frase de taberna ahir per referir-se als presos polítics, “estan en la trena”, la cap de l’oposició ha tornat a fer gala del seu nivell oratori i ha carregat contra Torra amb duresa. En la darrera interpretació, ha tret una bandera d’Espanya al faristol català, per parlar de la bandera que uneix 47 milions d’espanyols. Amb això, la capitana de la formació taronja ha arrodonit una setmana de xou, que va començar dilluns al Parlament, quan va esperar-se una estona a abandonar l’hemicicle català per poder dir que va haver de sortir escortada perquè els CDRs l’atacaven. Però la palma se l’ha endut un trinxaraire portaveu popular, Alejandro Fernández, que ha fregat la ratlla de l’etnicisme per dir-li a Torra que s’assembla més a un espanyol que a un esportista noruec. “Somos dos españolazos”, li ha etzibat. Ens ha fet gràcia i tot.
I, entre tot això, una notícia més que sorprenent el mateix dia que se celebra un any de les agressions verbals del rei, l’”a por ellos” monàrquic (instigat per la Reina Letizia segons sembla): Carles Puigdemont estaria a les travesses per optar al Nobel de la Pau d’enguany, una notícia que seria realment espectacular. Però no es preocupin, que si el president tingués alguna opció, els suecs rebran l’amable trucada d’algun representant de l’Estat espanyol.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
