Vergonyós. Només es pot qualificar així l’editorial d’aquest diari publicat el passat divendres, “TV3: veritats contra mentides”. Comprenc que sigui antiestètic que un blocaire del Directe carregui contra un seu editorial, però malauradament encara ho és més el contingut d’aquest, i per tant no dubto que em cal denunciar-ho per una responsabilitat envers el meu país que, naturalment, està molt per sobre de qualsevol altre factor.
Remeto al lector que recuperi l’editorial perquè comprovi com, per començar, el títol fa una greu acusació que després, cosa doblement greu, no justifica en la seva exposició. Perquè, on són les mentides de què representa que és víctima TV3? Encara les busco a l’editorial. En canvi, ja fa temps que he trobat veritats flagrants engegant el televisor, unes veritats que per exemple he corroborat obrint l’implacable i documentat llibre TV3 a traïció, de Víctor Alexandre. Per tant, estaria bé que el lector s’adonés de fins a quin punt en aquesta ocasió el Directe arriba a escopir la seva intel·ligència amb l’argúcia pamfletària emprada pel poder més suada que existeix, consistent essencialment a donar primer una píndola de falsa autocrítica general per estovar el lector per tal de, tot seguit, cantar-li les suposades excel·lències concretes de la tasca del tripartit en aquest cas, o sigui de la tasca espanyolitzadora del nostre poble. La manipulació sempre és execrable, però si pot encara ho és més quan es produeix des de la traïdoria. I aquí el traïdor és un partit que es pretén independentista. Vergonyós.
I per vergonya, ara tinc la que m’obliga a detallar al lector per què l’editorial és pura escombraria. Per començar, fa seu el discurs insultant PSC-PSOE sobre optimisme i pessimisme, com si la qüestió que ens tenalla als catalans tingués a veure amb actes de fe i no amb fets. La religiositat que se’ns demana –i amb què se’ns entabana– es basa amb la feble premissa manipuladora metonímica d’agafar la part pel tot, cosa que sempre distreu el personal de la qüestió realment gruixuda de fons. Se’ns diu que hem de saltar d’alegria perquè el tripartit ha construït l’autovia de la Panadella, sense d’altra banda informar-nos de quantes autovies s’han construït mentrestant a Madrid. D’altra banda, no és l’obligació dels nostres polítics construir carreteres amb els nostres demencials impostos? És clar que, xais com som, estan convençuts que encara els hem d’estar agraïts pel seu tardà compliment amb una ínfima part de la feina que els correspondria si tinguessin el coratge per al qual n’hi ha que els voten.
També se’ns diu a l’editorial que, TV3, pobreta, ha de competir amb tot de canals privats, cosa certa i que seria exclusiva si no fos perquè tots els altres canals suposo que també han de competir entre ells i, en canvi, curiosament és només la seva qui veu impassible com li cau l’audiència a marxes forçades. I per si fos poc, se’ns informa de l’èxit de programes com Caçadors de paraules, Bocamoll o Afers exteriors, cosa totalment certa, però, és clar, ja se sap que els comissaris dits socialistes, amb la incondicional connivència d’Esquerra, àlies la palmera botiflera –fixa’t, rima i tot!–, són artistes genials en l’art de la manipulació del poble i no se’ls escapa que aquests programes no deixen de ser coartades catalanistes, flors que no fan estiu dins d’un camp d’espigues televisives espanyolitzants. Al fil d’això, però, per acabar reconec que és de justícia esmentar que, efectivament, cal donar la raó a l’editorial quan afirma que l’Albert Om és un exemple de “sobiranista desacomplexat” de TV3. Per cert, si tan desacomplexat és també l’artífex de l’editorial, per què no l’anomena independentista sense embuts? En fi, no dubto gens que l’Om sigui sobiranista, sobretot atenent els convidats del seu programa, referents espanyols l’un rere l’altre, inclosos la gran majoria de grups musicals que hi actuen. Com es veu, es tracta de tot un sobiranista desacomplexat, ni que sigui espanyol. O potser no, potser més aviat és un abrandat sobirà de la morterada desacomplexada que cobra cada final de mes, vés a saber.
Per tot plegat, doncs, l’editorial del Directe és digne de la propaganda manipuladora d’un Estat totalitari, amb la curiosa i escandalosa gravetat, és clar, que l’ha perpetrat Esquerra, un partit d’una nació sense Estat que diu treballar per aconseguir-lo a fi de retornar-li la llibertat. Sí, el mateix partit que parlava de mans netes. Insultant. I ai, quanta vergonya…
Nota de l’editor: En Ricard Biel ha demanat deshabilitar els comentaris d’aquesta entrada al seu bloc
