Als del “Gremio de Cataluña”, com es coneixen oficialment els del Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya dins la Federación de Cines de España, els ha agafat una rebequeria d’aquelles que la Supernanny descriu tan bé als seus exitosos llibres i programes de televisió.
Diuen que el proper u de febrer (dilluns) faran vaga en contra de la Llei del Cinema que ha aprovat recentment el Govern. Aquestes sales representen una quota de pantalla del 80 per cent del total nacional. Si han triat un dilluns, amb la calculadora a la mà, i no pas un dissabte, és perquè aquests del Gremio són rebecs però no pas ximples.
De fet, en aquesta història, el Gremio i les Majors són els nens i els pares, el Conseller Tresserras i els partits que donen suport a la Llei, als quals els recomano que apliquin en aquest conflicte el cèlebre decàleg de la Supermainadera (convenientment adaptat per a l’ocasió):
Recompenses
Heu d’incorporar a la Llei del Cinema més recompenses a un bon comportament, i penalitzar-ne un d’inacceptable.
Coherència
Una norma, és una norma! Si n’heu creada una, no la canvieu perquè voleu una vida tranquil·la o us fa por el que pot passar. Això sí, assegureu-vos que tothom respecta les normes per igual.
Rutines
És important mantenir l’ordre i la rutina. Un cop establertes les rutines, com a resultat d’un bon comportament, es pot ser una mica flexible. S’estableixen paràmetres, però tampoc s’ha de ser rígid.
Límits
Les Majors i el Gremio necessiten saber on són els límits del seu comportament, conèixer on està el punt del que és correcte i del que no ho és. Heu de crear normes i explicar-los què n’esperes d’ells.
Disciplina
Podeu mantenir els límits només a base de disciplina. Això significa fermesa i control, i fer servir un to autoritari i un avís perquè el missatge arribi. No obstant, hi ha altres maneres de fer que mai signifiquen el càstig físic.
Avisos
En tenim de dos tipus. El primer, avisar què és el que està a punt de passar: “Cinc anys després d’entrar en vigor la Llei, el 50 per cent de pel·lícules estrangeres (amb alguna excepció) hauran d’estrenar-se en català” . El segon és l’avís del mal comportament. Se’ls dóna l’oportunitat de corregir el comportament, sense cap nova disciplina més.
Explicacions
Als del Gremio o les Majors, si no els expliques què és el que han de fer, no poden entendre com voleu que es comportin. Els heu d’ensenyar i demostrar el que diu la Llei fins que arreli el missatge. No parleu ni actueu amb complicacions, simplement doneu un missatge senzill i obvi. Quan esteu creant disciplina, els heu d’explicar el perquè de la norma. Pregunteu-los si entenen el que voleu que facin i, d’aquesta manera, calarà a fons.
Moderació
Sigueu forts. Sou l’Autoritat i sou els responsables del que voleu fer amb la nova Llei. No crideu més fort quan us cridin. Vosaltres sou el Govern i els representants democràticament escollits del poble català, i no heu de deixar que se us pugin al damunt.
Responsabilitat
La infantesa és creixement. Deixeu-los fer. Els heu de permetre petites coses perquè agafin confiança en ells mateixos i aprenguin de la vida i de les normes socials. Involucreu-los en la redacció final de la Llei, però que les vostres expectatives siguin raonables, i quedi clar qui mana!
Relaxació
La qualitat del temps és el més important per a tothom, inclosos vosaltres mateixos. Deixeu que els del Gremio i les Majors us expliquin les seves històries i els seus contes a l’hora d’aprovar la Llei, amb temps i sense presses. Assegureu-vos que tant vosaltres com ells disposeu d’aquest temps de qualitat, d’aquesta dedicació individual…
Espero que el Conseller Tresserras en prengui bona nota, d’aquests consells, gentilesa d’un servidor i de la Supernanny…I si els hi funciona, que em convidin a un cafè!
