Vull expressar-vos el meu dol per la mort del pedagog, del mestre i del crític literari Joan Triadú. Fill d’una família humil del Ripollès, de pare i mare analfabets, Triadú es va convertir en un referent de la cultura catalana, i també en un exemple de la lluita contra el franquisme. Triadú va arriscar la seva integritat física i el seu futur professional donant classes de català d’amagat a casa seva durant la dictadura, entre moltes altres coses. És en aquest sentit que representa el valor de l’esforç davant de les dificultats. I també la continuïtat d’aquest esforç (ho explico en aquest vídeo).
A les acaballes de la seva vida, el 10 juny d’enguany, els meus amics de l’associació Catalunya 1640 li van retre un homenatge. Triadú va dir que aquest seria l’últim acte públic que faria. L’escriptor també va afirmar que sempre li havia semblat que la independència era inabastable, però que ara creia que sí que era possible. Va dir que ell no la veuria, però que esperava que nosaltres sí (vegeu el vídeo del parlament que va fer). Esperem que així sigui. I esperem que tots aprenguem de l’exemple de Joan Triadú.
