Tres heroïnes i un heroi espanyols al Parlament del Principat

            Dues pertanyen al Partit Popular i els altres, a Ciutadans. Segurament passarien inadvertits tots quatre, si no fos perquè han decidit acabar amb la tirania nacionalista catalana, aquella tirania que obliga o recomana (o ni l’una cosa ni l’altra) a parlar en català a tots els diputats. Elles i ell diran que no volen imposicions, que usen la llengua que els ve de gust o que no usen el català, justament perquè s’hi senten obligats. Actuen, per tant, com els infants i els i les escolars que tenen la tendència a transgredir totes les obligacions o recomanacions de pares, mares i mestres. No fan res més que molts d’adults, que tenen la tendència a fer el contrari d’allò que seria adequat. Això ho pens cada matí, quan faig la meva caminada diària al costat de la mar, precisament devers el parc de la Mar, a Palma. És un passeig enrajolat, d’uns sis o set metres d’amplària, que té just al bell mig palmeres, cada tres o quatre metres, i altres arbres, que han ocupat el lloc de les palmeres mortes. Té una amplària suficient per passejar-se amunt i avall a peu, corrents, en patinet o amb els pals nòrdics. Són molts i moltes els que a primeres hores del matí hi practiquen un d’aquests esports. Just al costat d’aquest passeig hi ha un carril de bicicletes, separat per una paret. Tot està ben senyalitzat, però un tant per cent significatiu de passejants o de corredors caminen o corren pel lloc que correspon a les bicicletes i un altre tant per cent elevat circula amb bicicleta per allà on correspon als vianants. Després volen que els i les alumnes siguin obedients a l’escola.
 
            Tot això m’ho han fet recordar les heroïnes i l’heroi del Parlament, que sempre que poden demostren que saben parlar en espanyol, encara que elles i ell diuen que ho fan perquè no accepten imposicions. Es veu que la resta de diputats i diputades usen el català perquè els ho han imposat i no ho fan per decència i respecte a una institució mil·lenària, on sempre els seus membres han utilitzat el català per a expressar-se, ja que és la cambra on resideix la sobirania del poble català. És la sobirania del poble català i no la sobirania del poble espanyol, senyora María de Llanos Luna, senyora María José García, senyora Carmen de Rivera i senyor Jordi Cañas. No creieu que us heu equivocat de parlament?
 
            Segur que pensen que no s’han equivocat, ja que aquesta actuació els ha permès ocupar tota la portada del diari ABC, del passat diumenge, 6 de novembre, amb el titular: “Cuatro por la libertad” i el subtitular “Son los únicos diputados que desafían al nacionalismo y hablan en espanyol en el Parlamento catalán”. També han ocupat quatre pàgines de l’interior en una espècie de reportatge titulat “Los irreductibles del español”. La metròpoli els ha premiat la seva actuació com a colonitzadors o com a “descendents de”. No seran mai heroïnes ni herois al Principat, però si ho són a Espanya i aquesta deu ser la seva compensació.
 
            Per acabar el comentari sobre aquest fet, transcriuré i comentaré breument les frases que destacava l’ABC al reportatge. Frase de María José García: “Se convierte en cruzada lo que es un derecho constitucional”. Aquesta senyora no sap a quina nació pertany. La Constitució de la nació catalana és l’Estatut i parlar o no en espanyol al parlament català no és una qüestió de creuades sinó de dignitat, encara que a Espanya es pugui convertir en heroïna. Frase de Carmen de Rivera: “Como alguien me haga un reproche, de verdad que la lío”. Aquesta senyora es cansarà d’esperar. El Parlament català no és el Congrés de Diputats. Les ganes d’armar gresca són l’aspiració a ser heroïna. Frase de Maria de Llanos de Luna: “Puedes llegar a donde quieras hablando en espanyol”. Qui li ha dit que no ho pugui fer? De totes maneres és més segur que arribarà allà on pugui, més que arribar allà on vulgui. Frase de Jordi Cañas: “Hablo en castellano porque me da la gana, así de claro”. Clar sí, però no català. Aquesta persona no sap que actuam la majoria de vegades segons l’educació o l’alienació rebudes. De totes maneres, els espanyols estaran ben contents de llegir les seves paraules. Tant de bo que quan aneu a cobrar a Espanya no vos diguin que Espanya no paga traïdors.