TREBALLAR I DECIDIR
Avancem cap un nou model de societat que haurà d’harmonitzar el binomi competitivitat i cohesió social, i això significarà més col·laboració i participació. Per tant, també es farà necessari replantejar el paper de les empreses com una comunitat de persones que ha de combinar competir en els mercats internacionals i generar un projecte compartit a dins.
Ara mateix, hi ha una demanda de major implicació i participació en la presa de totes les decisions i sobretot sentir-se part dels projectes. Hi ha, també una competència mundial per obtenir talent qualificat i pel coneixement.
Només si l’empresa no es aliena a aquesta demanda i genera nous models de democràcia participativa interna estarà en condicions de garantir un alt nivell de talent i la seva màxima eficiència. Caldrà però trencar amb la idea que la participació i la presa de decisions en grup dificulten l’eficàcia empresarial. La participació dels treballadors és una font de millora i retenció del nou talent, i la cooperació amb els altres és una inversió. O sigui, que cal dibuixar nous paradigmes empresarials basant- se en la participació i en noves maneres de fer com l’economia col·laborativa, l’economia social, l’economia verda o l’economia circular.
Hi ha dos grans vies de participació: una més pròpia de països europeus continentals, l’altra pròpia del món anglosaxó. Val a dir que Espanya no en té cap.
Hi ha una participació en la gestió i una altra participació financera. La primera respon a la pregunta clau de quin paper juguen les persones en la presa de decisions i en la gestió diària del projecte empresarial.
La segona és la participació en els resultats —també definida com a participació econòmica— per part dels treballadors que a més del salari fix, reben uns ingressos variables lligats als beneficis o a altres resultats de l’empresa. Una altra fórmula és la participació en la propietat que pot ser com a accionistes, com a socis o com a cooperativistes.
Està demostrat científicament que qualsevol dels diversos models o una combinació de tots tres dóna enormes beneficis pel col·lectiu social i territorial, per a l’empresa i per a les persones.
Per avançar en el dret a decidir a les empreses cal enfocar tres grans objectius.
— el binomi competitivitat i cohesió social com a complementaris.
— els nous paradigmes empresarials.
— l’apoderament de tots els agents implicats.
Les accions a realitzar es poden agrupar en cinc grans àmbits:
a) Sensibilització a nivell social i empresarial amb activitats com sessions
informatives i tallers pràctics per a empreses al voltant dels nous paradigmes empresarials.
b) Obtenció de dades reals sobre la participació a l’empresa a nivell europeu.
c) Habilitació d’eines per incorporar el concepte de participació en l’estratègia de l’empresa.
d) Incentivació d’un marc financer i fiscal que afavoreixi la participació per
tal que aquests projectes comptin amb mecanismes adaptats a la seva realitat.
e) Millora de la governança amb la creació d’espais on els agents i les empreses amb voluntat d’acompanyar o iniciar la implantació de la participació, trobin el coneixement, les experiències pràctiques o inspirar-se en un camí que té molt de canvi cultural i transformació.
A aquestes altures de l’article els escèptics diran de què va tot això en un Estat on les condicions de treball, si més no estadísticament, es deterioren i caminen en direcció contrària al nord d’Europa. Doncs, va de que a Catalunya no ens resignem a aquesta deriva anacrònica del mercat i les relacions de treball. I que s’estan fent passos, pensant en una nova República, des d’empreses, treballadors; i des d’experts com Montserrat Palet, antiga càrrec dirigent de COPCA i Acció, d’on surt el cos central d’aquest article. I que és l’autora de la ponència principal “TREBALLAR I DECIDIR, la participació dels treballadors com a estratègia empresarial” presentada aquest divendres passat a la Jornada de la Fundació Irla i Maurice Coppieters.
http://www.economiadigital.es/es/notices/2016/11/trabajar-y-decidir-87365.php
