El 2050 Catalunya disposarà de tota la seva energia generada per renovables. Aquest és el propòsit del Pacte nacional per a la Transició Energètica presentat fa poc. Seguint les directrius de la Unió Europea, el document orienta les accions cap a un model de sobirania energètica on el ciutadà superi la seva postura de consumidor energètic i passi al paper de generador i gestor de l'energia. Segons la Unió Europea l'any 2020 hi hauria d'haver un 20% renovable i el 30 un 27%./
El camí a recórrer serà llarg, perquè actualment el 54% de l'energia generada a Catalunya és nuclear i només un 8% renovable. El sector que gasta més és el transport amb un 42% i majoritàriament prové del petroli. Darrera ve el sector industrial amb un 27%, el domèstic amb un 15%, el de serveis amb 12,% i el de l'agricultura amb el 3%./
El model català, per ara és molt poc sobirà amb una dependència exterior quant a recursos del 75% (90% si es compta el subministre d'urani). La dependència dels combustibles fòssils situa les fonts de proveïment a més de 1000 kilòmetres. I l'estructura empresarial és vertical i oligopòlica i no té els avantatges d'una estructura horitzontal més flexible i adaptable basada en inversions diversificades, poques externalitat, fiscalitat sostenible../
El Pacte Nacional per a la transició energètica culmina un procés de participació que va començar el 2015. La primera fase del Pla acaba el 2030 posant les bases de la transició, impulsant tecnologies clau i establint un pla públic-privat. La segona fase aborda renovació d'edificis, l'emmagatzematge i la digitalització de la xarxa./ Les xifres per Catalunya 2015 són: Energia primària usada: aprox. 234.000 GWh/any. Despesa total pagada (estimada incloent impostos): 20.000.-M€/any. Preu total del MWh primari: 85.- €/MWh. Energia primària importada (combustibles fòssils): 222.000.- GWh/any. Factura Energètica Exterior en Fòssils (sense impostos): 8.000.-€/any. Cost del MWh d’energia primària importada:36.-€/MWh/
És a dir, el 42% (36 de 85) de la factura energètica se’n va a l’exterior, a les butxaques de l’oligopoli fòssil i no genera cap lloc de treball a Catalunya. Mirat de l’altra banda, per cada MWh d’energia renovable produït es genera un estalvi 36.-€ a la balança comercial. Si s’arbitren els mecanismes financers adients, aquest estalvi es pot convertir en inversió necessària a generar més energia renovables. La major part d’aquesta inversió consistirà en mà d’obra local, qualificada i sostenible. Això és la Transició Energètica./
De fet ja en el 2012, el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 deia clarament que calia considerar la política energètica com una prioritat de màxim nivell dins les polítiques sectorials de la Generalitat de Catalunya. Que la política energètica catalana s’ha de coordinar i vertebrar estretament amb la resta de polítiques de la Generalitat de Catalunya (industrials, d’ocupació, d’investigació, mediambientals, territorials, agràries, etc.) sense estar-hi subordinades. I que calia capacitar la població a nivell tècnic d’usuari i amb canvis importants de mentalitat per tal de comprendre i acceptar la nova situació, instal•lar-s’hi adequadament i saber treure el màxim partit en el nou context. /
Com afirma Josep Centelles, un enginyer missioner de la transició energètica: “una decidida política pública a favor de la revolució de l’energia neta és absolutament transversal, afecta a la quotidianitat de les persones (des de que es lleven fins que se’n van a dormir), afecta a la productivitat d’empreses i negocis, aporta sobirania energètica al país, afecta a la balança comercial exterior, és la forma més efectiva de lluitar contra el canvi climàtic i la contaminació, etc., però sobre tot, mentre tothom parla de generar ocupació i es constaten uns resultats ben minsos, la política energètica renovable ofereix un gran potencial d’ocupació sòlida i de re-industrialitzar el país.” Amén.
publicat fa dies a Economia Digital
