- Publicitat -
Shakespeare a l’obra “Al vostre gust” diu:
Tot el món és igual que un escenari,
homes i dones són comediants,
que hi van a fer les entrades i les sortides;
i un mentre viu, hi juga molts papers.
Moltes persones haurien de fer el discerniment de les coses abans obrir la boca, escriure als papers i realitzar els seus actes en la seva vida pública. Així no llegiríem tot sovint, opinions i sentències sense solta ni volta ni veuríem les seves ridícules actuacions, on ens volen fer creure que tot el que diuen, escriuen o fan és veritat. Aquestes persones abans d'escriure, de parlar o actuar, no han comprovat si tot és cert o són necessàries per a la societat, i així queden ben retratades fent tots els papers de l’auca.
Ha quedat ben retratada la Terribas concedint una entrevista dins el seu programa matinal de Catalunya Ràdio, al Javier Zarzalejos, secretari general de la Faes. Ja vaig queixar-me en un altre article de fa uns dies de l’entrevista als matins de TV3, per part de Lídia Heredia, feta al secretari general de Manos Limpias. Veig que aquestes senyores no tenen una sensibilitat massa fina, envers als catalans.
Què pensaven escoltar d’aquests personatges sinistres i enemics de Catalunya? O és que gaudeixen fent escoltar, als oients de Catalunya Ràdio i espectadors deTV3, bajanades i parides que fan mal a les oïdes?
Què pensava la Terribas que diria Javier Zarzalejos, antic secretari general de la presidència dels governs de J. M. Aznar, fill d’un exgovernador i fiscal del Tribunal Suprem, i germà del periodista Juan Antonio Zarzalejos, exdirector del diari Abc i col·laborador del programa del Cuní a la televisió del Comte, on també amb els seus comentaris no deixa res per verd?
Per dir que: “Catalunya no és una nació” i “Que el dret de decidir no existeix com a tal i no està recollit enlloc”, no calia que la senyora Terribas tingués la mala pensada d’entrevistar al Zarzalejos dels nassos, doncs són paraules repetides per altres personatges, que han fet el mateix paper en aquest escenari de què parla Shakespeare.
Hauríem de recordar al “ínclit” Zarzalejos, que temps era temps va haver-hi països que es van independitzar d’Espanya, i suposo que les lleis, constitucions o dictadures que hi havia en cada moment no devien permetre la separació. Va haver-hi trencaments, o no? Doncs això! També els manaies d'aquell temps, dirien que no era legal.
Caram quin individu! També parla de diàleg, però amb l’amenaça de: “No sou, no teniu dret a ser i en cas que mogueu fitxa no sereu”. Aquest paio, no sé on veu el diàleg, puix si diu que no tenim dret a ser, ni a decidir i només es pot fer el que ells diuen, hi ha una solució, marxar. Com pot anar bé un país que té personatges com el Zarzalejos, que encara pensa que viu en una dictadura? Perquè dir a tot un poble, que no som, que no tenim dret a existir i que en el cas de moure'ns no serem, són paraules del més gran dictador que pugui existir. Amb tot, nosaltres som els acusats de nazis.
La pobra Sra. Terribas, ha fet un paper ben galdós!
Uns altres que han representat el paper de la seva vida, són els diputats de CiU, PP i Psc. Tots tres partits votant en contra d'una moció d'ERC, contrària a la privatització del departament comercial de TV3, però votant a favor perquè la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, posi en safata de plata al Grup Godó la comercialització de la publicitat de TV3. Això els catalans en diem: Ésser cornut i pagar el beure!
Durant els meus trenta-tres anys de viatjant de comerç, mai em va passar pel cap donar cap indici ni sospita de què es parlava i pensava fer dins de la meva empresa, i molt menys facilitar cap llista de clients a la competència. Actualment el mercat deu funcionar d'una manera diferent, puix quasi segur es pactarà amb el Grup Godó (La Vanguàrdia, 8tv i altres) donant-li un caramel que proporcionarà uns guanys força llaminers a una competència deslleial amb Catalunya, doncs es passa el dia posant bastons a les rodes per a evitar que prosperi el dret a decidir i en contra del referèndum, amb el Comte, el Màrius Carol i el Josep Cuní al capdavant.
Homes i dones de CiU, PP i Psc, sou pèssims comediants, que mentre viviu jugueu a fer molts papers d'estrassa.
El Pere Navarro – que en aquesta comèdia li sortiria brodat el paper de “bufó” – sembla que visqui en un altre món. El seu partit s'està desfent com la mantega i diu tenir les coses molt clares. Penso que no ho deu veure gens clar, ans el contrari deu veure el seu partit molt fosc amb uns núvols amenaçadors que el deixaran a ell i tots els que encara el segueixen, completament a les fosques. Compartint similituds amb el pensament i actituds del PP i C's, i brindant junt amb ells amb copa de cava inclosa, no demostra que ho tingui tot controlat.
També a CiU fan el seu paper de l'auca tot sovint. Quan no és el Duran Lleida és el Pelegrí i quan no és la senyora De Gispert és el Sr. Vila, conseller de territori, afirmant: “No sé si Catalunya sense Espanya és viable”, dubtant de la viabilitat d'una Catalunya independent i contradient el que molts economistes – suposo que amb més coneixements i raons fonamentades que pugui tenir el conseller- han dit pel dret i pel revés, que una Catalunya separada d'Espanya és molt més viable que no pas unida amb Espanya.
Després hi ha els papers secundaris d'aquesta comèdia. El pietós ministre d'interior espanyol, Fernández Díaz, demanant el perdó diví i que fa uns mesos no en va tenir prou condecorant la Verge del Pilar, ara ha decidit concedir una medalla a Nostra Senyora Maria Santíssima de l'Amor. Quin país!!
Per si no n'hi havia prou amb aquesta atzagaiada, un esperit ponderat (?) com el del ministre Margallo assegurat: “Seguiré al meu lloc mentre Déu i Rajoy decideixin mantenir-m'hi” Òndia!! No sabia d'aquesta connexió tan íntima i propera entre Déu i el president espanyol. Què passa? Potser Déu és el president i Rajoy el primer ministre, i Margallo es posa sota la seva empara? Aquest país confia i encomana massa coses a Déu, i no crec encara que existeixi que estigui amatent per aquests afers, doncs deu tenir-ne de més importants que no pas perdre el temps dedicant-lo a quatre galifardeus, intèrprets d'un paper que els hi han assignat sense merèixer i no saben com interpretar.
Un altre que li ha tocat fer un paper de l'auca damunt d'aquest escenari del món, és el president d'Extremadura, el Sr. Morago. Volent imitar al nefast Ibarra, en diu de l'alçada d'un campanar. No cal esmerçar-hi més paraules ni perdre el temps parlant d'aquest bocamoll, que moltes vegades més caldria no badés boca.
Recomanaria al president extremeny que si està tan preocupat per nosaltres, ens ajudés perquè el Congrés de Madrid ens deixi fer el referèndum. Com que cada vegada que obre la boca sempre parla de Catalunya, i els catalans li provoquem tanta ràbia i se li regira la bilis en totes les seves declaracions contra nosaltres, la nostra separació d'Espanya seria la solució al seu malaltís problema. No caldria que parlés més de Catalunya.
És clar que llavors tindria un altre problema; de què parlaria?, de què es queixaria?, de qui en diria de tots colors?
Com veieu, podeu triar “al vostre gust”. De tots aquests personatges i d'altres, ja n'estic fart de veure'ls amb actuacions maldestres. Fan entrades i sortides de l'escenari fent el paper que més els hi convé. Jo vull i demano coherència, però tots aquests actors de pa sucat amb oli, demostren no saber parlar, no saber escriure, ni saber actuar d'una manera coherent.
Curiosa l'actuació d'aquest país que van inventar fa uns segles i que van anomenar Espanya. L'expulsió que ha sigut l'esport per excel·lència, puix els diferents governs de l'època van expulsar jueus (1492), musulmans (1609/10) i jesuïtes (1767 i 1835), vés tu!, no hi ha manera que hagi arribat mai per part de cap govern espanyol, l'ordre d'expulsió dels CATALANS d'Espanya! Perquè serà?
Segueixo pensant: Són rars aquests espanyols!
Publicitat
