Com si es tractés d’un assumpte cinegètic, s’ha obert la veda per la caça del vot ara que els caçadors (els polítics) ja han ensumat la proximitat de la presa (el votant).
No per sabut és menys incòmode escoltar o llegir certes declaracions polítiques que només tenen com a finalitat la d’engalipar la gent per tal de portar el vot a la seva cleda.
Ara descobrim sentiments tendents a l’independentisme a polítics fins fa poc muts sobre el tema. D’altres proposen solucions federalistes (Montilla ja s’hi ha apuntat) per tal de no sortir d’una Espanya amb la que cada vegada és més difícil compartir projectes.
D’altres, desorientats i sense retrobar els principis presents en les seves sigles, intentaran que s’oblidin les seves febleses atacant les dels altres, en un joc repetit des que el món és món.
I el ciutadà, que amb el temps s’ha format una imatge de la Catalunya futura, intentarà esbrinar dins de tot l’allau de promeses i bons propòsits, quins són els que més s’adiuen o s’acosten a la seva convicció.
No és feina fàcil i al final tothom es veurà les cares davant de l’urna amb la papereta a la ma. Ara per ara, convé escoltar a tots els polítics, i com a taula, menjar poc i pair bé. Tot menys fer-se el desentès.
