Primer cal dir que, no hi ha ningú perfecte, és a dir, tothom té defectes, ningú pot dir que, aquesta meva afirmació no és certa.
El problema, per alguns, és quan alguna gent, té un problema i o defecte més accentuat, considerat avui dia com malalties, i molts els discriminen sense de debò implicar-s’hi i empatitzar-hi, i així entendre, i ajudar a una reintegració social més eficient, algo que crec tots mereixen.
No per no patir una malaltia, no vol dir que no es tinguin defectes i o problemes, l'únic, és que a qui els diuen discapacitats, és per tenir, problemes relacionats amb la salut i el físic; llavors val la pena la gent sigui tant hipòcrita?
Crec que la gent s’ha d’obrir de mires, i re descobrir als que ells anomenen discapacitats, i valorar-ne molt més les seves virtuts.
Cal fer el possible per re integrar-los a la societat com si res, que puguin fer el mateix que tothom, i això és possible, si s’adapten feines, activitats, etc a les seves circumstàncies; horaris flexibles, millor rendibilitat laboral i o personal.
És millor la integració que no pas l’exclusió. Ara mateix la societat i o governs aparta als que anomenen discapacitats, i també els costa diners, una bona ajuda, però no tot és això; en canvi si els ajudem en general, a integrar-se a la societat, adaptar-se un xic a ells, que puguin treballar i demostrar el que valen i guanyar-se el sou i sentir-se útils i capaços, que jo personalment n’estic segur.
Per tant, proposo a la societat, però també als governs i gent pot provocar canvis, que després de llegir aquest meu article, facin canvis per la inclusió social de discapacitats i o gent amb problemes socials.
Si ho fan no serà tan sols benefici econòmic, sinó socialment, culturalment, i sobretot, serà un món just i amb igualtat.
