Suposo que tots ja sabeu que, d’aquí una mica més d’un mes, el proper 26 de juny, haurem de tornar a anar a les urnes. Les eleccions generals espanyoles, per tornar a renovar – només desprès de sis mesos- el Congrés dels Diputats i part del Senat em produeix una certa mandra i fàstic. La incompetència i la feina malgirbada dels partits polítics espanyols, començant pel neofranquista PP, passant pels tecnòcrates de dretes,anomenats, “Ciudadanos”; uns socialistes -el PSOE- que, de fet, només són espanyolistes i acabant pel conglomerat esquerranós d’EU-Podem-Confluències demostra, una vegada més, que la democràcia espanyola és de molt baixa qualitat. Però compte; perquè, al meu entendre, aquests eleccions del 26-J són unes autèntiques eleccions enverinades. L’ombra de l’abstenció i la indignació/cansament dels electors -també dels catalans- podria beneficiar els qui són els grans culpables de la crisi i la pobresa actual i, a més, els primers que volen anihilar per sempre la nostra nació estimada nació catalana. El 26-J cal anar a votar, massivament, a favor de Catalunya i la seva llibertat nacional, i en contra de les polítiques regressives, que només en han portat corrupció, patiment social i desigualtats insostenibles.
Les eleccions generals espanyoles del proper 26 de juny són uns comicis veritablement perillosos i emmetzinats; per aquesta raó s’ha d’anar a votar, com un sol home, per evitar sofrir més destrucció antisocial i noves fuetades anticatalanes d’esperit inquisitorial/constitucional. Cal anar molt en compte amb la despolització antisocial de l’electorat, producte de l’antipolítica populista i nihilista, dels grans partits espanyols i, també, del poder il•legítim, econòmic i mediàtic. Així mateix, s’ha d’anar amb peus de plom per una possible polarització política, de caire espanyolista, entre un PP de “llei i ordre” i dogmàticament centralista i un conglomerat de “neopodemos” que pretén representar un, teòric, canvi i “bon rotllo”, però que de cara a Catalunya no és de fiar de cap de les maneres. No obstant això, els quatre grans partits espanyols, en aquest sis mesos d’interregne, han demostrat una gran impotència i irresponsabilitat per fer possible una mínima governabilitat, a favor de la gran majoria de la població. Aquests quatre partits han estat incapaços de posar-se d’acord per abaratir les despeses de campanya. No hi ha dubte que el proper 26 de juliol no ens podem quedar a casa. Cal anar a votar per Catalunya, per tal de fer possible una societat més justa i lliure, que lluiti aferrissadament contra els abusos, la prepotència i les corrupteles antisocials.
