Tot molt complicat

                                                        Tot molt complicat
Resten 62 dies per les eleccions generals , en que Zapatero no es torna a presentar i que de ben segur que el PP tornarà a ocupar la Moncloa , i intentarà que els catalans tornem a parlar i retolar  en castellà, i continuant pagant el veure i essent cornuts ,
Soc partidari del vot en blanc computable i de les politiques d’esquerres; però estic tan decebut  de com han funcionat els dos “tripartits” d’aquestes ultimes legislatures, que no se a qui tinc de donar el meu vot , perquè sigui emprat per solucionar els problemes dels aturats ; tinc aquesta preocupació perquè tots els que volen governar , estan mes preocupats per els problemes dels bancs que dels industrials i comerciants , que son els únics que amb recursos , poden crear llocs de treball.
La nova ERC, si no aconsegueix recuperar l’electorat, que es va escampar atiats per nous els salvadors de la pàtria , que nomes aspiren a tenir un sou i una cadira que els garanteixi uns ingressos vitalicis, te poques possibilitats d’influir en el futur d’aquest país, igual que els altres partits minoritaris , que per mes que s’esgargamellin al Congres ningú els escolta , i no vull dir que no hi tinguin de ser, dons així es la democràcia que entre tots hem de consolidar.
El PSC, quan va tenir la oportunitat de fer posar en posició de “firmes” a Zapatero en el tema de l’estatut i el seu desenvolupament ,que de ben segur que ara no tindríem els problemes que tenim tots els catalans , va preferir donar suport a les mentides de Zapatero , amb coneixement de causa i del que vindria; no m’inspira cap confiança.
Del PPC, no em cal fer cap comentari , tot i que a guanyat adeptes , però de ressentits.
La opció mes rellevant es CIU, però tampoc m’inspira confiança , des del moment que a pactat amb el PP de Rajoy, (AZNAR), i que  ambdós tenen “pecats mortals “ sobre la consciencia , que tots volen amagar, i que tenim l’estatut sobre la taula del Tribunal Constitucional , que de ben segur , que al 2012 intentaran fer-nos cantar el Cara al Sol en el “Valle de los Caidos”.
Si faig una reflexió , per esbrinar quin es el pitjor enemic de Catalunya , no cal buscar-lo mes enllà de l’Ebre , perquè el tenim dintre de casa nostre , i no es altre que el PSC; 25 diputats al Congres i un parell de Ministres al govern , podien haver aconseguit alguna cosa mes per Catalunya , que traspassos carregats de problemes.
S’ha de reconèixer que Catalunya te mala peça al teler , si els seus ciutadans no deixen de comportar-se com tants caps tants barrets; hem de sortir d’allà on no ens volen, com mes aviat millor i abans que sigui massa tard.
 Màrius Viella      La Bisbal d’Empordà  19-9-2011       T/. 972640762