Malgrat que no hagi guanyat el Premi Llibreter al qual estava nominada, La isla de Giani Stuparich és una obra meravellosa que relata amb exquisida sensibilitat i elevades dosis de lirisme els darrers dies que passen junts un fill i el seu pare moribund. Aquest, que se sap greument malalt, li demana al fill que l’acompanyi a visitar per darrera vegada l’illa on passà la seva infantesa. El fill, que també coneix l’estat de salut del pare, no pot evitar pensar que aquesta trobada és un comiat.
La isla, depèn com es miri és una novel·la breu o un relat llarg, però això no té cap importància. Sí que la té, en canvi, la sensibilitat de l’autor a l’hora de transmetre’ns els pensaments i emocions dels seus personatges: d’aquell que sap que se’n va i d’aquell qui no ignora que es quedarà sol, trobant a faltar.
Una lectura molt recomanable no sols per a tots aquells que ens trobem enuna situació molt semblant, sinó que també per tots aquells a qui els agrada la bona literatura i aprecien els tons elegíacs.
