Tot esperant … el líder

Les reaccions a Catalunya i a Espanya al voltant de la manifestació del dia 11, principalment les negatives, demostren una vegada més que el camí que porta a decidir lliurement el futur és l’únic que s’ha de seguir.
 
Els partits i les agrupacions que sempre han proclamant la seva voluntat d’aconseguir la independència de Catalunya, són una minoria. Els altres, els que poc a poc han anat demostrant posicions independentistes, encara que majoritàriament de caire individual i no de partit, han de fer part amb els diguem-ne “menors” d’una aliança nacional que, per damunt dels interessos de càrrec i partit, fessin pinya per empedrar el camí de la independència.
 
Aquesta aliança nacional necessita un lideratge clar i consensuat. En principi semblaria que el líder ha de ser el cap polític màxim de Catalunya, es a dir el President de la Generalitat. Si el senyor Mas no aprofita el moment per proposar-se com a líder, fins i tot contra l’opinió de bastants dels seus electors, ja no tindrà més endavant la força moral per seguir ocupant el seu càrrec i unes eleccions anticipades estan més que cantades.
 
Una alternativa seria la de donar el lideratge a una personalitat no vinculada directament amb cap partit, una personalitat amb gran força moral i que de cara a fora representi amb alt nivell el sentiment de independència de Catalunya.
 
Sigui com sigui s’ha d’actuar ràpidament. No fos cas que, com els personatges de Beckett, estiguem tota la obra esperant a Godot i que al final baixi el teló sense que Godot arribi i sense que sapiguem ni qui és i ni el que vol el tal Godot.