En els simbolismes tot és molt relatiu. Tampoc se'n escapa la celebració de les dotze campanades de Cap d'Any.
En aquesta ocasió, s'ha pogut veure que en un poble d'España s'han celebrat amb tot tipus de detalls convencionals, però les campanades han repicat des del campanar de l'església el dia abans. És un fet, si més no, curiós i deixa veure que estem en uns moments en que, orfes dels valors més bàsics, tot és correcte o incorrecte segons del costat d'on es mira, segons qui ho fa, segons qui dictamina que està be o malament o que s'ajusta, o no, a unes normes o, fins i tot, lleis establertes.
Faríem cap a on sempre arribo però no, en aquesta ocasió prefereixo no seguir per aquest camí i reflexionar un cas de més repercussió que ja vaig comentar en una altre moment: La ratificació del T.A.S. (Tribunal Arbitral de l'Esport) sobre la denuncia i sanció imposada al F.C.Barcelona per part de la F.I.F.A.
No és que m'hi vagi la vida, ni que vulgui argumentar favors en vers aquest Club, que això seria un altre tema que, per si, ja aixecaria ampolles o rebria recriminacions. És més, particularment considero que pot ser és millor que no pugui fitxar de fora, encara que sigui durant un període de temps, però si que em resulta estrany veure castigar i multar un Club, que a través de “La Masia” ensenya i promociona el futbol, tasca reconeguda mundialment i d'on han sortit infinitat de nois que desprès serien grans futbolistes, encara que malauradament ben pocs han arribat a ser-ho en el primer equip del propi Club, però això, també, és un altre tema.
He llegit que ha sorgit el conflicte quan sembla que hi ha divergència entre la reglamentació en la incorporació de nens a aquests tipus d'escoles per part de l'organisme federatiu internacional i la legislació espanyola a la que està sotmès el Club. També he llegit que si aquesta mateixa situació s'hagués pogut presentar en un altre Club que no fos el F.C.Barcelona de ben segur que la denuncia i sanció no s'hauria ni arribat a produir, o, en tot cas, no seria de la gravetat que ha estat… però, això, també, segurament que és un altre tema, però que ens portaria, segurament, al primer paràgraf.
Per tant s'arribaria a la conclusió de que tot és així, de que tot és mesquí, de que tot està podrit, de que tot està en mans d'uns pocs que gestionen al seu aire, o sotmesos als poders i interessos del moment. De que res te continuïtat de solució.
