Max Weber explicava el 1918 al General Ludendorff la seva idea de democràcia “El poble escull un líder amb qui confiar. Aleshores l’home escollit diu ara calleu i obeiu-me“. El poble i els partits deixen de ser lliures per a interferir en les tasques del líder. Més tard, el poble pot jutjar. Si el líder ha comès errors “A la foguera!”. El General Ludendorff va respondre: “M’agradaria una democràcia així!”. Per la seva banda, Ferguson aclareix que després d’una lliçó de política com aquesta, d’un home considerat liberal segons l’àmbit acadèmic alemany, no és d’estrenyar que Ludendorff acabés de diputat al partit nazi.
Una de les herències vives del feixisme espanyol, el que més temps ha governat a tota Europa, és aquesta actitud d’ajeure’s davant d’un líder i adornar-lo de carisma, fins i tot a un ‘Caudillo’ conegut pels seus propis companys de guerra, com a ‘Paca la culona’. És el sinó de la democràcia espanyola, que sacseja de carisma en carisma a la servitud voluntària, fins i tot davant de persones tant improbablement carismàtiques com els mediocres presidents que hi ha hagut i hi ha, que a Amèrica no haguessin passat ni el primer filtre de les primàries d’Iowa.
La majoria nacional espanyola, sense cap mena de dubte, pot fer-los fora i ho fa, però la minoria nacional catalana, ni tan sols pot fer això, ja que només pot escollir 47 dels 350 diputats. D’aquí vé que l’actual Cap pugui impunement incomplir la llei quan afecta als catalans, a raó del finançament de la Generalitat: els espanyols no els enviaran a la foguera, els catalans no poden. Vae Victis.
Article publicat a Público el 9 de maig de 2008
