El 12 de març de 1987 es va estrenar a Broadway la versió americana del musical Els Miserables, inspirada en la novel•la homònima de Víctor Hugo (1862). Des de llavors, Els Miserables d’Alain Boublil i Claude-Michel Schönberg, amb llibret musical d’Herbert Kretzmer ha girat per 38 països, s’ha representat en 21 llengües diferents i l’han vist més 50 milions de persones. I, a més, ha guanyat molt premis importants, incloent-hi vuit premis Tony, un d’ells com a Millor Musical.
L’obra de Víctor Hugo retrata les turbulències econòmiques, socials i polítiques de la França de la primera meitat del segle XIX. I, més en concret, les enormes dificultats que pateixen les classes socials més desfavorides en els tres lustres que s’estenen entre la batalla de Waterloo (juny 1815) i la “Revolució de Juliol” (1830). Sigui com sigui, aquesta novel•la romàntica ha estat considerada un veritable cant en defensa dels oprimits i a la voluntat de sobreposar-se a les dissorts de la vida, en qualsevol lloc i en qualsevol època.
La novel•la presenta una trama força complexa, que gira al voltant de la vida de Jean Valjean, condemnat a presó per robar una barra de pa per poder menjar. Conscient que la pena és injusta, decideix fugir i reintegrar-se a la societat darrere una nova identitat. Uns anys més tard, en aproximar-se la revolució de 1830, Valjean és un home ric i respectat, propietari d’una fàbrica en un suburbi obrer; però, tot canvia en arribar a la ciutat l’inspector Javert, amb qui havia coincidit a la presó. De fet, Javert reconeix Valjean i s’obsessiona en aconseguir que aquest confessi la seva veritable identitat, amb l’objectiu de tornar a empresonar aquell que n’havia fugit quan l’inspector n’era el responsable.
Els Miserables ha esdevingut un dels musicals amb més èxit de la història, perquè ha sabut tocar el cor del públic internacional, tant per la força descomunal de l’adaptació teatral com per la vigència de bona part del contingut de la novel•la titànica en què es basa l’espectacle. Doncs, sens dubte, Víctor Hugo és un dels màxims exponents del Romanticisme europeu i un dels pares de la literatura social, que tan profundament ha marcat la cultura contemporània. Gairebé un segle i mig després de la seva publicació, Els Miserables ens recorda que les ànsies de justícia i llibertat són universals.
Article escrit amb Helena Moliné per a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta l’abril del 2008
