Demà comença l’esperpent més gran del segle. Sí, si no havien patit prou amb el Prestige, els atemptats, la corrupció, les armes de destrucció massiva, el Constitucional, la reforma laboral, el retorn del franquisme… demà es produirà el trasllat dels presos polítics, des de Can Brians, on els han agrupat, cap a Madrid on, pel cap baix, almenys s’hi estaran tres mesos, en una causa que s’ha d’internacionalitzar al màxim.
Malgrat els esforços que farà l’estat per blanquejar la seva imatge amb vídeos on apareix Isabel Coixet i Ana Botín, res esborrarà dels caps de la gent el policia volador de l’escola Pau Claris l’1O de 2017. Què malament s’ha de veure Espanya per haver de fer aquest vídeo, i què malament ha d’anar perquè sigui Ana Botin, ‘perseguida’ per frau, qui defensi l’estat. Els escrits de la defensa són tan voluminosos que l’alt tribunal s’ha vist desbordat i, amb tota probabilitat endarrerirà l’inici del judici una setmana més. Que trist tot plegat.
Des del carrer, s’estan preparant mobilitzacions per acomiadar els presos polítics de territori català. No sabem quan tornaran ni si tornaran. Des del Departament de Justícia de la Generalitat ja pateixen per si la cosa se’n va de mare i això serveix d’excusa perquè no tornin a les presons catalanes. Però performances de globus amunt i accions que no coneixem avall, això només serà el preludi d’un judici dur i llarg, a les portes de dues convocatòries electorals. Tot plegat una bona bomba. A banda de l’anècdota dels globus, tant l’ANC com els CDR protagonitzaran accions, els primers amb concentracions als ajuntaments a la tarda, i els segons encara no se sap com. Caldrà que des de Catalunya fem sentir la nostra veu al màxim, i les espelmes, els llaços i els lliris aquesta vegada ja no seran suficients.
