- Publicitat -
Esquerra té la decisió més transcendent pel seu futur des de la tardor del 2017 a les seves mans: investir o no Pedro Sánchez ara que ja té tots els elements, inclòs el pacte de govern PSOE-Podem i el posicionament de l’advocacia de l’Estat respecte al cas de l’eurodiputat Junqueras. Avui s’han desbloquejat els elements que feien congelar la decisió als republicans, que ara estan forçats a moure fitxa. L’advocacia de l’Estat diu que Oriol Junqueras hauria de ser acceptat com a eurodiputat, obrint-li la porta fins i tot a anar a Brussel·les. Amb tot, els sequaços judicials de Pedro Sánchez demanen que el Suprem demani quan abans millor el suplicatori, per poder-li estripar la immunitat i el suplicatori ja. Estem parlant, probablement, d’una pantomima similar a la del 21 de maig, quan Junqueras i quatre presos polítics més van ser confirmats com a diputats i senadors, per després estripar-los del càrrec en menys d’uns setmana. Només amb una diferència, però: per fer-ho, haurà de demanar el suplicatori al Parlament Europeu, així com és possible que també acabin els casos de Puigdemont i Comín. I, com a mínim, una part de l’objectiu ja estarà aconseguida: introduir el debat sobre Catalunya al rovell de l’ou d’Europa.
Tot i que hi ha ínfimes opcions que Junqueras acabi alliberat, el seu partit està determinat ara sí, després de la decisió de l’advocacia, a votar la investidura de Sánchez. Marta Vilalta ha titllat avui del seu pre-acord amb els socialistes d’”oportunitat”. A més, ha dit: “Només podrem comprovar si la taula de negociació entre governs va de forma seriosa, si ho intenem”. Segurament tindria raó si mai no s’hagués intentat parlar amb Madrid. Vista l’experiència, el resultat a hores d’ara és zero esperançador i entre l’independentisme a ningú se li ha generat cap expectativa amb el que en puguin treure de Pedro Sánchez. En qualsevol cas, el Consell Nacional dels republicans votarà sobre l’assumpte el dijous, i tot apunta que la direcció rebrà el suport dels consellers. Sánchez serà president d’Espanya de nou probablement en una setmana o menys.
La qüestió és: se’n penedirà ERC, d’aquesta decisió? Les properes eleccions ho diran, tot i que la tàctica dels republicans sembla que és a llarg termini, d’arrencar compromisos del govern espanyol a cada votació en què els de Junqueras siguin decisius. La gent, però, potser no veu els possibles fruits de l’estratègia d’ERC, i menys si a Torra l’inhabiliten en les properes setmanes. JxCat, tot i els seus altibaixos interns, ha tancat files en el debat sobre la investidura per apuntar cap a un No. A més, el President Torra ha aprofitat el seu discurs de Cap d’Any per propinar una bufetada a ERC, avisant del “parany” d’autoenganyar-se amb una negociaciació amb Madrid. No hi ha “diàleg honest” sense el compromís d’un referèndum, avui. I sí, és evident que el nou executiu Sánchez-Iglesias no té cap intenció de plebiscit. En el seu acord de legislatura presentat poques hores de la decisió de l’advocacia, es comprometen a abordar el “conflicte polític català” amb “diàleg, negociació i acord”. Ambigüitat en estat pur. De moment, el compromís és poc.
Publicitat
