Torra, la baula que trontolla

Quim Torra ha començat un dejuni de 48 hores aquest diumenge per donar suport als quatre presos independentistes en vaga de fam. El president està desbocat, amb una agenda de bojos aquesta setmana -dos dies intensos a Eslovènia, una parada a Brussel•les per inaugurar el Consell per la República i fer crides a la via eslovena sense semblar que s’ho havia pensat molt, i ara un dejuni que ha inclòs una reunió amb Miquel Buch per parlar de les càrregues policials a Girona i Terrassa aquest dijous. Però malgrat tot, continua sense erigir-se en un líder, en arrossegar la gent i la resta de partits com sí va fer Puigdemont. Sens dubte, un problema per l’independentisme, que probablement va generar deliberadament el propi Puigdemont. L’expresident de la Generalitat, en una entrevista a TV3, torna a dir que vindria a Catalunya si abans fos investit president. Una trampa com una casa perquè és conscient que l’Estat mai ho permetrà. A ell, el paper que li toca és el de fer que les reivindicacions independentistes caiguin pel seu propi pes a Europa com ho va fer el moviment anti-apartheid. No és ni molt menys una tasca fàcil, com tampoc ho serà la de Junqueras, que és el Mandela (o un d’ells) d’aquesta causa. El seu moment està a punt d’arribar, en el judici que ha de començar en setmanes, o mesos. La tasca de Torra hauria de ser la d’ampliar la base mentre Puigdemont i Junqueras fan la seva feina, però de moment sembla que és la baula que trontolla.