El president de la Generalitat ha hagut d'afrontar una vergonya que pocs, o cap, han hagut d'entomar en el seu càrrec: el Parlament ha aprovat una resolució que demana que convoqui eleccions o bé que se sotmeti a una qüestió de confiança. No té majoria a la cambra, és evident. Està clar que el fet que cinc diputats no puguin votar pel fet d'estar suspesos i/o a la presó i exili ha estat determinant perquè tiri endavant aquesta moció –que no l'obliga a fer ni una ni altra cosa. Però fins i tot el fet de no ser capaç de procurar que al Parlament hi hagi una majoria favorable és, en part, la responsabilitat de Torra. No tenir pressupostos, o que marxin conselleres considerades puntals per l'executiu per presentar-se a eleccions són altres símptomes. És clar, Torra i el seu govern són ben 'simbòlics'.
La CUP ha decidit no participar de la votació. Un dels partits que dona més lliçons a la resta en transparència i claredat de missatge s'ha quedat en una ambigüitat que no és nova. Vol que acabi el govern Torra, però és clar, no vol fer-se la foto amb els unionistes i ser blanc de crítiques. En qualsevol cas, fa la sensació que el govern no convenç ningú, ni als propis votants que van donar suport als partits que manen. Òbviament l'independentisme no es pot permetre precisament ara anar a eleccions, a mig judici. Però quan arribi la sentència, veurem fins a quin punt es destapa la capsa dels trons. Ara mateix, el pessimisme perquè ofereixin una resposta unitària contundent a banda d'una manifestació és màxim.
Parlant del judici, avui l'altre número 2 de Josep Lluís Trapero, Joan Carles Molinero, ha declarat en termes similars al seu company Ferran López ahir. Versió que contradiu la policia espanyola, pla dels Mossos pel referèndum i fins i tot confirmació que Puigdemont va dir que declararia la independència si hi havia alguna “desgràcia”. I després? Una nova filera de Guàrdies Civils posant més pa que formatge (o mentint directament) en diverses càrregues, com les de Dosrius o Sant Martí Sesgueioles. Les defenses han exigit per enèsima vegada ensenyar vídeos del que s'estava explicant. Jordi Pina s'ha guanyat una bronca pujada de to de Marchena. Però és que és la clau de volta de tot plegat. És de desitjar que això li acabi tornant com un boomerang al tribunal que jutja l'1-O.
