El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, segurament l'ens judicial que hauria d'estar jutjant els presos polítics, ha obert judici oral a Quim Torra per la no retirada dels llaços grocs i les pancartes que penjaven del balcó de la Generalitat en el darrer període electoral dels mesos d'abril i maig, com bé deuen recordar. Se li demanen 20 mesos d'inhabilitació. També deuen recordar que aquesta acusació de desobediència és força clara en el sentit pur de no fer cas a les indicacions de la Junta Electoral. Evidentment, la lectura política que hem de fer és una altra: per què no es pot penjar una pancarta on es demani simplement democràcia, o llibertat d'expressió?
Tanmateix, ja ho vam dir en aquell moment que podia ben ser que Quim Torra jugués amb tot això per mirar de recuperar una mica de crèdit com a president vernissant-se de màrtir. En aquest cas, a diferència d'Artur Mas pel 9N o de Jordi Turull per l'1O, la cosa està bastant més forçada. L'espontaneïtat i la força de l'1O o el 9N, no tenen res a veure amb el gris lideratge d'un president que es veu desbordat no només per le spròpies capacitats, sinó també per l'entorn dividit del seu propi partit, i les pugnes amb Esquerra Republicana. Tot això, no ho oblidem, amb l'element principal que ens impedeix l'objectiu final: l'estat espanyol. És per això que, malgrat un panorama bastant desolador a nivell intern independentista, cal no oblidar que mentre fem aquests judicis de valor honestos, a l'Estat tot això li és diferent i l'aplanadora la passarà igualment. Per tant, malgrat tot, caldrà recolzar el president davant d'aquesta nova humiliació estatal. De debò l'Estat pensa inhabilitar un altre president català, que encara que un pèl suïcida, per un simple llaç groc? De debò? I nosaltres, què farem?
Mentrestant, les formacions minoritàries com Demòcrates de Catalunya (que tenen dos diputats al Grup d'ERC al Parlament), segueixem apostant per la via unilateral, i promete presentar un full de ruta que seria capaç de sostenir una altra eventual Declaració d'Independència. Una cosa semblant al que demanen molts militants de l'ANC, que anuncien mobilitzacions contra el seu mateix Secretariat Nacional per fer 'seguidisme' dels partits del govern. El desconcert s'entén, però costa de creure que el motiu sigui aquest quan l'ANC, sota la presidència d'Elisenda Paluzie s´ha mostrat més distant que mai de l'staff independentista, fins el punt de promocionar un partit nou. Mentrestant, la CUP segueix enviant missatges de refundació a comptagotes, i tothom espera que reneixin d'alguna manera una mica més esperançadora que l'actual ostracisme.
