Medinaceli és una població castellana de la província de Sòria. Cada novembre, des de fa segles, s'hi realitza la tradició del “Toro Jubilo”. L'origen no es coneix amb certesa, però els antropòlegs apunten a que els pobles ibèrics van iniciar-la, fins i tot des de fins i tot de l'Edat de Bronze. L'any 1559 Felip II va ser testimoni i hi va quedar constància en l'Arxiu dels Ducs de Medinaceli. És la primera cita de la qual es té constància escrita d'aquest esdeveniment bàrbar. El 2002 la Junta de Castella i Lleó la va declarar d'Interès Turístic Regional.
El toro, amb les banyes lligats per una corda, és arrossegat fins a un pal on se li col·loca un suport metàl·lic amb dues boles que cremaran durant prop d'una hora, cremant-li la cara, els ulls, impedint-li fins i tot respirar. L'estopa, barrejada amb aiguarràs i sofre, crema sense treva durant prop d'una hora, i durant tot aquest temps el toro intenta inútilment lliurar-se del foc, fugint espaordit de si mateix. La por i l'ansietat el torturen tant com les cremades i els cops. El fang que li cobreix a manera de suposada protecció va desapareixent, el foc li entra als ulls, li impedeix fins i tot respirar, li va cremant la cara i la resta del cos, i malgrat els intents prou feines pot esquivar els cops i vexacions. Quan el foc en el seu cap s'extingeix, la festa s'acaba, i ja sense públic el toro ha de ser ajusticiat. Ho exigeix així la legislació autonòmica, en tots els espectacles taurins, per assegurar l'animal una mort sense patiment i evitar-li una vida marcada per les seqüeles inesborrables deixades per la tortura. Aquestes seqüeles de vegades són de tal envergadura que el toro no ha de ser ajusticiat, perquè mor abans.
La mitjanit del 15 de novembre va ser martititzat Islero. Quatre de les setanta persones que van realitzar una protesta foren detingudes per la guàrdia civil i mig centenar foren identificades. Tot per protegir el sadisme. El món a l'inrevés. Els bèsties protegits i les persones reprimides.
Jordi Vàzquez
@JordiVazquez[soliloquy id=”226187″]
