Un lector del meu blog, Pep de Badalona, va publicar un comentari al meu escrit “El burro alemany” i em va tractar d’imbècil.
Escriu el Pep: “Jo tinc un nombre determinat de vacances durant l’any i les distribueixo com em rota previ avís a la meva empresa”, i acaba argumentant que “els ponts no són vacances addicionals”.
El Pep de Badalona, que em va tractar d’imbècil, es va precipitar perquè ni va llegir bé el meu escrit en forma de conte, ni tampoc va llegir els diaris on tant els sindicats UGT com CCOO i la CEOE, va explicar que estaven disposats a negociar la reducció dels “ponts”. Sembla ser que cada dia perdut per un “pont” pot tenir un cost de fins un 0,45% del PIB.
Que el Pep de Badalona, que em va tractar d’imbècil, faci el que li rota amb els seus dies de vacances ho ha d’agrair a la seva empresa. De fet, i no és res nou, tantes festes i tants “ponts” són una pèrdua econòmica pel país i tots, els que fan el que els rota i els imbècils com jo, han de recapacitar si prefereixen l’interès personal o l’interès comú.
