Fa pocs dies l’Assemblea Nacional francesa ha aprovat per unanimitat una llei que prohibeix que les grans superfícies comercials puguin llançar o destruir els productes alimentaris aptes per al consum humà, bo i estant obligats a cedir-los a les ONGs que assisteixen persones en situació de precarietat. Els republicans, al Congrés dels Diputats, ja ho vàrem plantejar l’any 2013. I el PP ens ho rebutjà. I, en canvi, ara, el parlament francès els ha donat una lliçó.
Per això, ara, hi tornem. Potser ara que l’Estat veí ha fet el pas ja no ens ho tornaran a rebutjar. De fet, en l’actual context socio-econòmic, en què es malbaraten 1.300 milions de tones de menjar cada anys, no es pot permetre que un terç de tots els aliments que es produeixen es perdin. Les xifres són espaordidores: a l’Estat espanyol gairebé 2 milions de persones passen fam i es calcula que a la UE 43 estan en perill de pobresa alimentària, més enllà dels més de 870 milions de persones que passen gana cada dia al món.
També és bo de tenir present que segons NNUU el 54% del malbaratament de productes alimentaris en el món es produeix en les etapes inicials de la producció, manipulació i emmagatzematge post-collita i el 46% restant en les etapes de processament, distribució i consum.
Es per això, que cal combatre les males praxis d’algunes empreses. D’una banda, i altrament la descurança d’alguns partits polítics (per exemple, el PP) per regular el malbaratament quan són aptes per al consum humà o bé desviar-los, quan no en són, per al consum del bestiar, compostatge, etc…
Doncs, hi tornem. Per això, la nostra iniciativa, que es debatrà ben aviat, pretén aconseguir prou majoria com perquè el govern hagi de presentar un projecte de llei per reduir el malbaratament alimentari, bo i incorporant-hi la prohibició a les grans superfícies comercials i supermercats poder llançar productes aptes per al consum per tal de destinar-los a entitats que, sense ànim de lucre, atenguin persones que viuen sota el llindar de la pobresa.
Què respondrà aquesta vegada el PP? Esperem que siguin receptius a la mateixa Unió Europea, que ja ha palesat preocupació arran d’aquesta situació creixent. De fet, es preveu un increment del 40% d’aquest malbaratament per al 2025, raó per la qual cal actuar per optimitzar envasos, oferir productes a dojo, introduir cursos d’educació alimentària, prioritzar en l’adjudicació de contractes públics les empreses que distribueixen gratuïtament els productes no venuts, etc…
