Fa 23 anys que descobria per primera vegada la UCE i des d’aleshores el paisatge de Prada de Conflent al peu del Canigó forma part del meu escenari estiuenc. Durant alguns anys vaig continuar assistint a la cita fins que, amb el temps, altres activitats van agafar el relleu d’aquestes dates d’agost. Després he seguit la seva evolució des de la distància física i des de la proximitat emocional.
La UCE va néixer el 1969, seguint el model de les universitats lliures que sorgiren arran del maig francès de 1968. Es trià la vila de Prada per les facilitats que donà l’Ajuntament des de bon principi, per haver estat refugi de molts catalans del Sud que fugiren de la dictadura feixista espanyola (Pau Casals i Pompeu Fabra hi visqueren, i aquest darrer hi és enterrat) i per ser la capital del Conflent, comarca on es troben bona part dels llocs històrics lligats al naixement de Catalunya (Sant Miquel de Cuixa, Sant Martí del Canigó, el castell de Ria,…).
Des de la seva creació, la UCE de Prada fou símbol i expressió contra la dictadura franquista, i amb la continuada presència de la pràctica totalitat de la intel·lectualitat catalana anà consolidant el seu caràcter cultural. Mort Franco, el mateix concepte de la UCE entrà en crisi, i es qüestionà la seva continuïtat. Del 1977 al 1 984, fou regida per una comissió gestora, i es remarcà el seu caràcter lúdic i alternatiu. A partir de 1985 es creà el Patronat, que ha permès donar viabilitat al projecte de Prada com a fòrum nacional català.
Des de començaments dels anys 80, la UCE ha estat aprofitada per les organitzacions independentistes catalanes com a tribuna on donar a conèixer els seus plantejaments i opinions, amb la qual cosa s’ha convertit en punt de trobada obligat per anar copsant any rera any els avenços i l’evolució del nou independentisme polític català, des de la Crida i l’MDT, fins a Catalunya Lliure i ERC.
A la UCE vaig assistir a les primeres classes d’Iniciació als Països Catalans, Iniciació a la llengua, Sociologia de la llengua, Coneixement de la Catalunya Nord. Classes que impartien de molts dels meus futurs companys de militància, acompanyat d’altres alumnes que esdevindrien també companys de militància futura. A Prada vaig conèixer connacionals de més enllà de les fronteres imposades i amb ells vaig aproximar-me a la diversitat de la nació i vaig segellar amistats que van de punta a punta dels Països Catalans.
Més tard assistiria com a màxim representant de les JERC la UCE Jove, des de la que vàrem organitzar activitats per les generacions més properes a la nostra. Eren uns anys on la Universitat d’Estiu vivia un fort debat entre la docència i el lleure, entre l’acadèmia i la militància. Una Universitat que, com sempre, estava en estat de “crisi” permanent. I malgrat tot continuava sent el nervi polític de la nació durant els mesos d’Estiu.
Des d’aleshores ha plogut molt, i els que tot just militàvem en el testimonialisme de la política institucional, i fins i tot de l’independentisme organitzat, avui hem esdevingut els protagonistes del debat polític tant al carrer com a les institucions. I per això és més necessari que mai la nostra presència a Prada.
Avui he tornat a Prada, a participar en un debat organitzat per la Fundació Irla i per les JERC dins les les jornades ‘Construïm la República Catalana’, que durant quatre dies, des de divendres 21 d’agost fins dilluns 24, han omplert les tardes del Liceu Renouvier amb xerrades i taules rodones. I he compartit taula amb d’altres companyes i companys d’Esquerra que desenvolupen la seva tasca al Govern de la Generalitat de Catalunya.
Perquè fou a Prada on vam començar a imaginar la construcció d’un Estat propi, és just que sigui a Prada on fem balanç de la feina feta amb els que compartim objectius i discutim l’estratègia amb els que discrepem. Unes discussions que, com sempre a Prada, acaben al tendal i continuen al bar o a la plaça del poble.
Perquè anar a la UCE de Prada serveix per conèixer, debatre, aprendre i compartir idees mentre carreguem les piles abans de tornar al nostre bocí particular de Països Catalans.
