Amb una barreja de sensacions que van entre la mandra, i la resignació, finalment hem decidit abandonar per una estona els insults (sí, també avui) tan habituals a les xarxes socials durant aquest darrer any, i hem fet cap a la manifestació del centre de Barcelona. Les nostres expectatives no eren gaire altes, però quan hem arribat allà, la joia de la gent clamant per la llibertat dels seus i la independència del país, ens ha fet vibrar molt. Ha estat una cosa a cavall d'una manifestació i una concentració que la gent ha donat per acabada quan s'ha cantat l'himne de manera espontània, com va passar l'11S. Hi havia molta gent, gairebé tanta com l'any passat. Hem cridat, però no teníem els ulls encesos com l'any passat pocs dies abans del referèndum.
És evident i lògic, però hi hem estat. Estem digerint una derrota (derrota, segur?) com segurament s'interpretarà l'empresonament i l'exili dels nostres líders. Però potser la història, deixant de banda la histèria de les xarxes, ens donarà d'aquí a un temps la perspectiva necessària per poder valorar en quin punt som i on és el país. El que està clar, molt clar, és que alguna cosa va començar ara fa un any, quan la gent va prendre el control de manera espontània del país, i així ho va allargar fins al 3 d'octubre. Els polítics, després, van fer el que van poder al cap i a la fi, misèries incloses, però el que va quedar clar és que la gent, serà qui acabarà decantant la balança. Potser un dia els joves ocuparan tot el centre de Barcelona definitivament, durant dies i de manera massiva, i aleshores la resta ens anirem unint, i passarà alguna cosa molt més grossa que tot el que hem vist fins ara.
Només hem de mantenir la flama ben viva, com ja estem fent. I, en aquest sentit, Barcelona serà molt important. Mentre la manifestació es feia sentir, a Esquerra Republicana l'alcaldable ja escollit per la militància Alfred Bosch s'ha practicat l'Harakiri i, molt probablement, Ernest Maragall n'agafarà el relleu. Els republicans diuen definitivament 'No' a la llista unitària que proposa Graupera amb les seves primàries, i fan un pas endavant per disputar amb el pedigrí del cognom familiar l'alcaldia a Ada Colau i possiblement a Manuel Valls. Segons sembla, els republicans, malgrat el bon rèdit que ha donat Bosch, i l'amistat amb Junqueras, veuen que en aquestes condicions no hi acaben d'arribar. Veurem com respon a aquest canvi de ritme JxC de qui s'especula que farà un Junts per Barcelona que aglutinarà el corrent Graupera introduït per Carles Puigdemont. No deixem de banda dos temes de cabdal importància que també s'han produït avui: les filtracions del fòrum professional de jutges, i el nou cop d'Iniciativa, avalat per Ada Colau, per desfer-se ara d'Elisenda Alamany, la lloctinenta del ja decapitat Xavier Domènech.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
