Us reprodueixo un article publicat amb l’Helena Moliné i Rodes per a l’ACPG l’octubre del 2008
Tiefland és a Terra baixa, com Pedro és a Manelic…
El dijous 2 d’octubre de 2008, el Liceu obre les portes de la nova temporada operística amb Tiefland d’Eugen d’Albert. Una versió en alemany (amb una posada en escena molt moderna i polèmica, i amb un pròleg escenificat força trencador) del popular drama d’Àngel Guimerà Terra baixa (escrit el 1896 i estrenat a Barcelona el 1910). De fet, des de la seva estrena, aquesta obra ha estat traduïda a 14 idiomes i compta amb sis versions cinematogràfiques i dues operístiques. Ara, però, ja feia 36 anys de la seva darrera representació al Gran Teatre.
L’obra de Guimerà, reflecteix la confrontació entre la “terra alta” (vista com l’ideal de la puresa, la calma i la pau de la natura) i la “terra baixa” (entesa com l’expressió de la corrupció i de la perversió pròpies de la civilització). I, sens dubte, en la seva versió original, els elements modernistes, realistes i romàntics es combinen per dibuixar un intens joc de tensions instintives i culturals amb una gran força teatral.
En un racó inhòspit del Pirineus, viu en Manelic, un jove i ingenu pastor que confia els seus desitjos de casar-se a un pastor de la plana. Ambdós estan al servei de Sebastià, un ric propietari que té sota protecció una dona jove i atractiva, na Marta. Sebastià mana a Marta que es casi amb Manelic, però ella s’hi nega. Aleshores l’amo proposa a Manelic que deixi la feina de pastor i es faci càrrec del molí a terra baixa, amb la condició de casar-se amb na Marta. En Manelic no s’ho pensa dos cops i baixa immediatament, malgrat que el seu amic pastor l’adverteix dels odis i conflictes que hi ha a la plana. I, precisament, el triangle format per Marta, Manelic i l’amo Sebastià, dóna peu a un desenllaç ple d’emocions contrastades, i fins i tot, a un crim.
D’altra banda, el text dramàtic de Matthias Hartmann canvia el nom de Manelic per Pedro i situa l’acció a les oficines i a les vivendes d’una indústria tèxtil, en contraposició al molí dels Pirineus on transcorria la història de Guimerà.
Tant en la història original com en les seves posteriors adaptacions, l’obra sempre gira entorn de la llibertat i de l’esforç dels humils per deslliurar-se de les cadenes que els oprimeixen.
[soliloquy id=”226010″]
