Des que gran part de l’esquerra naufraga per dins les pregoneses i els dubtes ideològics, la dreta, una vegada superats els traumes d’haver estat impulsora del genocidi que suposà la guerra civil, i després d’haver-se col·locat de biaix, de cantell o a l’inrevés dins el sistema democràtic, s’ha apropiat de gran part del discurs metodològic que havia utilitzat l’esquerra per a desacreditar-la. Així que al final, la impressió que reben els votants amb el discurs robat i renovat (i massa vegades ple de falsedats i d’hipocresia) és que l’esquerra navega sense rumb ni sense cap tipus de seguretat i que la dreta voga a favor del vent i dels esdeveniments que li haurien de ser contraris.
La dreta, que sempre ha tergiversat la història, ha incorporat a les seves exposicions i divulgacions que qualsevol persona, grup, associació o partit que no combregui amb les seves idees tergiversa la història, falseja la ciència i deforma la realitat comprovada i demostrada. I tot això ho fa amb la cara ben alta, sense que li caigui de vergonya i sense cap tipus de sentiment d’inferioritat. Dins la seva incapacitat, dins la seva manca de coneixements, dins la seva falta d’escrúpols, aparenta no tenir consciència d’allò que diu ni del que planteja. Segurament existeixen braços executors que són vertaderament ignorants, però els que promouen tota aquesta estratègia basada en la mentida, tenen una ment totalment perversa, com si de dirigents sectaris es tractàs, amb uns fidels seguidors que no raonen i que obeeixen amb fe cega.
A nosaltres ens varen tergiversar la història quan ens varen fer estudiar que Espanya havia existit des de la més remota antiguitat. Quan ens parlaven de la unitat d’Espanya amb els reis catòlics, l’únic que ens explicaven era que aquests havien acabat la reconquesta, però que abans dels àrabs ja existia aquesta unitat. Ens tergiversaven o ens falsejaven la geografia quan ens feien aprendre totes les muntanyes dels sistemes peninsulars i no ens ensenyaven les muntanyes que podíem veure des de casa nostra. Ens feien aprendre tots els rius de la península, el seu naixement i la seva desembocadura, i no ens deien res del torrent que passava pel costat de casa. Ens ensenyaven que era una falta d’educació no parlar el castellà i que la nostra llengua només servia per a la intimitat, per rebre càstigs o per esser multats en casos de reincidència. Parlar la teva llengua a segons quines escoles, a l’exèrcit, a les forces policials o a persones no catalanoparlants era motiu de càstig, com a mínim de prohibició i de befa.
Tergiversar la història, el coneixement i la ciència és defensar que s’han d’ensenyar modalitats d’una llengua subordinada i que no és necessari fer-ho si la llengua és dominant. Deformar el saber universal és negar la unitat dels dialectes semblants d’una llengua minoritzada i no posar en dubte aquesta davant el dialectes diferents d’una llengua supervalorada. Falsejar la realitat és negar la catalanitat dels mallorquins quan tenim centenars de llinatges que corresponen a topònims de la Catalunya continental, que indiquen d’on han provingut els nostres avantpassats. Tergiversar la història és premiar i atorgar un càrrec de director general a una persona que dirigeix un grupuscle que afirma que l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears és insultant perquè afirma que la llengua que es parla a les Illes és el català.
(Article publicat a Diari de Balears el 28 d’agost de 2011)
