Tensió al presidi

Portem diversos dies parlant de les entrades massives d'immigrants a Ceuta i Melilla i de la brutal actuació que ha provocat una sèrie de morts. Faré tres consideracions./
Primera
Des d'una perspectiva centro europea, Àfrica és una gran oportunitat pels europeus, però també pot ser una gran amenaça. /
L'explosió demogràfica; la persistència de règims corruptes que viuen de la corrupció que empreses europees, xineses o americanes reparteixen per obtenir l'accés a les matèries primeres siguin minerals o alimentàries; i el caos polític propiciat per una descolonització que es va instal·lar sobre les mateixes fronteres artificials, traçades amb tiralínies als despatxos de negociació de les potències colonials i que amaguen una enorme diversitat ètnica cultural que, seguint les males pràctiques d'alguns estats europeus, no és reconeguda, provoca guerres per a l'hegemonia o per la secessió./
Tots ells, són alguns dels factors que si no es corregeixen portaran encara més patiment a un continent que està al costat d'Europa, provocant més degoteig de migracions descontroladas. / Àfrica és una oportunitat si els europeus impulsen el suport als governs més democràtics i honrats, promouen els intercanvis entre les pimes dels dos continents i intervenen de forma contundent contra qualsevol dictadura o ús de la força per resoldre conflictes nacionals o/i religiosos. Àfrica podria ser el continent aliat d'Europa per contrapesar els gegants asiàtics i l'emergència americana./
Segona
Ara com ara, Europa no prioritza les bones pràctiques a Àfrica. Per això, els seus Estats mediterranis es veuen obligats a assumir la problemàtica de la immigració incontrolada. Quan això ocorre, Europa fa l'orni i mira cap a un altre costat./ Per què no hi ha una força d'ordre comuna europea de guarda fronteres? Per què no hi ha una política comuna d'immigració i es deixa de practicar entre els Estats la barra lliure a l'hora de frenar o conduir cap a una altra direcció els fluxos d'immigrants?/ Com que a curt termini no es veu solució al primer problema estructural i les mesures preventives curatives són aleatòries i sense coherència, limitem-nos a analitzar les debilitats estructurals de la frontera Sud, el què la sobirania constitucional anomena Espanya./
Tercera
La meva tesi és que les fa poc comunitats autònomes de Ceuta i Melilla, que es van conquistar per raons purament de defensa militar, ara són la principal causa de la inseguretat de les fronteres meridionals espanyoles./
Si mirem les dades estructurals, parlen soles. Els habitants d'ambdues ciutats experimenten un augment constant de censats. La piràmide demogràfica és totalment jove com en el conjunt del Magrib. Això indica que a Melilla, ara, i a Ceuta dins de pocs anys, la immensa majoria de la població és o serà magrebina i musulmana. La llengua majoritària a Melilla és l'amazigh o berber; i a Ceuta barrejat amb el dialecte àrab del Magrib./ La base econòmica són els treballadors de l'administració, gairebé la meitat de la població activa. La taxa de desocupació és la més elevada d'Espanya. Del conjunt dels treballadors, nou sobre deu són de serveis. El PIB per càpita és el més baix de l'Estat, però en canvi majoritàriament prové de l'Estat./ A les últimes i úniques balances fiscals publicades corresponents al 2005, els catalans i els de Ceuta compartíem rànquing. Uns pel començament i els altres pel final./
Pel que fa a superàvit i dèficit fiscal, encapçalen les regions amb superàvit fiscal: per a Melilla el superàvit significa el 33,97% del seu PIB; per a Ceuta el 28,56%. A Extremadura equival al 78%. A l'altre extrem de la llista, el de les comunitats amb més dèficit, figura com a tercera la Comunitat Valenciana, amb -6,32% del seu PIB; Catalunya, amb el -8,70%; i les Balears amb el -14,20%./ Melilla i Ceuta són històricament part integrant del Rif de població amazigh, que amb la conquesta àrab, es va aribitzar a les grans ciutats. Van pertànyer a les diverses dinasties que van manar al nord d'Àfrica després de la descomposició del Califat unificat./
El 1415, Portugal conquistava Ceuta per utilitzar-la com a fortí militar i accelerar l'operació colonial sobre Àfrica, i ho va fer legalment fins el 1668, quan va recuperar Portugal la independència, va fer la cessió a Castella (la “nació més vella” d'Europa no existia encara). Ceuta va ser atacada pels anglesos com Gibraltar el 1702, però no va ser conquistada./ A Àfrica del Nord, la conquesta de la zona atribuïda a Catalunya-Aragó va ser iniciada amb les de Mers-el-Kébir (Mers-el-Kebir-1505) i d'Orà (1509), i va seguir (1510) amb les de Bugia i Trípoli i les submissions d'Alger, Ténès i Dellys. A l'oest del Mulu, Castella s'apodera de Melilla (1497), Cazaza i el Penyal de Vélez de la Gomera./ Cazaza és una ciutat fantasma a pocs quilòmetres de Melilla, que va ser apropiada per una de les dinasties oligàrquiques que van desolar tot l'Andalus, fins avui: la Casa de Medina-Sidonia, que la va assaltar i va destruir. Li va valer al duc de Medina-Sidonia el títol de marquès de Cazaza. Mai va ser reconstruïda./
El 1792 el rei Carlos IV va vendre Mers-el-Kébir (Mers-el-Kebir) i Orà al sultà d'Alger. Destinació que podrien haver seguit Ceuta i Melilla tranquil·lament. De fet, el 1808, vista la precarietat que provoca la Guerra del Francès, les autoritats espanyoles es plantegen cedir Ceuta, Melilla i les Illes a canvi de queviures./ Les places africanes són considerades sempre places militars, o “presidis”. El 1811, les Corts declaren que no formen part del territori. El 1859 aprofitant un incident fronterer i seguint la política colonial, l'exèrcit espanyol (amb Prim al capdavant) s'apodera del Rif convertint-lo en protectorat./ No és fins a la imposició de la dictadura franquista que les places deixen de ser presidis per ser considerades de sobirania espanyola. Per tant, només fa 75 anys que formalment i legalment són considerades parts de la sobirania./ Amb aquests antecedents històrics tan febles, una economia assistida, una demografia explosiva i tanta pressió migratòria, només falta la política basta aplicada per Espanya: no reconeixement de la llengua pròpia de la majoria de la població, preeminència de la religió catòlica sobre la islàmica a l'escola, tracte neocolonial… /
Espanya ha estat incapaç de fer una política colonial intel·ligent com la britànica, que ha fomentat l'aparició de personalitat pròpia entre els ciutadans dels enclavaments, dotant-los del dret d'autodeterminació i respectant les elites locals autòctones. Creuin, doncs, totes les dades i veuran com Espanya té una hèrnia al ventre mediterrani. I això no ho salva ni Fernández Díaz.
http://www.economiadigital.es/cat/notices/2014/02/tensio_als_presidis_51972.php