“No puc acceptar la regla que no hem de jutjar Papa i Rei com als altres homes, amb una pressumpció favorable a què no van actuar malament. La pressumpció correcta és la contrària, desfavorable als poderosos, i més forta com més fort sigui el seu poder… El poder tendeix a corrompre, i el poder absolut corromp absolutament. Els grans homes són gairebé sempre males persones, inclús quan exerceixen influència i no autoritat, i sobretot quan afegim el biaix o certesa de corrupció de la plena autoritat. No hi ha pitjor heretgia que creure que el càrrec santifica qui el té.”
Són ben conegudes aquestes paraules de Lord Acton, no tant el revers que un segle després va afegir Nirad Chaudhuri, “la manca de poder corromp, la manca absoluta de poder corromp absolutament”, però en un i altre cas és sempre convenient que l’anàlisi intel.lectual s’hi sotmeti a la verificació empírica.
Psychological Science publica uns experiments dels professors Lammers i Galinsky, de les Universitats Tilburg (Holanda) i Northwestern (Illinois) respectivament, per determinar els efectes del poder i la seva manca en les actituds humanes, mesurats pel judici moral sobre comportaments propis i aliens que tenen tant les persones poderoses com les que no ho són. El primer contrast és entre el judici respectiu sobre una acció immoral feta pels altres i el comportament propi en un altra acció immoral:
A.- Immoralitat dels que carreguen despeses de viatge falses a la feina, diferents d’un mateix. Els no poderosos accepten aquesta pràctica un 24% més que els poderosos, que tractant-se d’un comportament aliè, els hi apliquen un judici més sever.
B.- Veracitat en contra dels propis interessos. A tots dos grups se’ls hi donen dos daus, i el resultat de la tirada, tal com ho diguin, determina les opcions d’assolir un premi més alt. Els no poderosos s’aparten de la mitjana estadística un 18%, els poderosos un 40%, que no es correspon a la més gran exigència moral que mostraven en l’anterior experiment.
D’aquí en resulta una tendència hipòcrita dels poderosos, que exigeixen als altres un comportament més moral que el que ells mateixos en tenen. Què passa quan l’acció immoral és la mateixa, com la jutgen poderosos i no poderosos quan la fa un mateix o la fan els altres?
Podeu llegir la resta del text en l’article original publicat al diari AVUI el 5 de febrer de 2010
