- Publicitat -
Amb aquestes paraules acabava el seu article setmanal Mossèn Ballarin, publicat fa uns mesos a El PuntAvui : “…els nostres s'espinyen per carallotades. Covards amb els forans, a casa ens barallem com rates de claveguera”
Gran notícia! Per a llançar les campanes al vol! Ahir a El PuntAvui s'hi podia llegir : “L'oposició critica el discurs social de Mas per incoherent”. Per a no variar la pel-lícula ja l'hem vista, sempre és la mateixa.
No entenc com els nostres polítics s'estan carregant el somni de molts catalans. Anys esperant després de quaranta anys de dictadura l'arribada de la democràcia, i veiem quan ja han passat quasi uns altres quaranta anys més, el poc que hem avançat. Per que a vegades, sembla que els nostres polítics vagin tots a l'uníson per a defensar aquesta dissortada pàtria, com en les manifestacions del juliol del 2010 o la del 11 de setembre de l'any passat, però després la majoria d'actuacions i declaracions que fan veiem com només van a la seva, en benefici del seu partit o del seu propi.
Ni en aquests temps potser històrics sabeu caminar tots junts, deixant a banda els que ja sabem?
On és “l'oposició constructiva” que sempre prometen els perdedors de les eleccions? Com recorden els nens petits. Us hi heu fixat que quasi sempre diuen que no, a tot? Poques vegades diuen sí!. Doncs els polítics fan igual, troben mal fet tot el que proposa i fa el govern que hi ha al davant del país. I això sempre és així, manin uns o altres. Oposició constructiva es dir no a tot? Suposo que alguna cosa deuen fer bé… És molt fàcil criticar quan governa un altre.
En aquesta crítica tothom s'hi apunta. Un que dóna lliçons per a resoldre els problemes de Catalunya, és el Sr Collboni del PSC. Ja hem vist com els resolgueren quan van estar manant els dos tripartits que s'inventaren. Molt parlar del bon fer i resoldre problemes, però tot és mentida ja que ni tan sols han sabut arreglar els del seu partit que sembla una “olla de grills”, amb la diferència que els seus són molt més petits que no pas els de tot Catalunya.
Un altre visionari és el Sr Millo del PP, que critica les retallades del govern català. S'ha de ser hipòcrita! I les retallades del govern central amb majoria absoluta del PP, no són criticables? O és que unes són correctes i ben fetes, i les del govern català les mana el diable? Entre les seves queixes també diu, que el missatge social ha d'incloure “mesures per crear ocupació, eradicar la pobresa o fomentar cohesió” Sí, sí.., ho heu llegit bé! Quina barra! Sr. Millo parli amb el seu cap de Madrid, i expliqui-li com es fa tot això que demana al govern d'aquí, ja que ell és el primer de no incloure'l en el seu missatge social. No crec que el govern de Madrid hagi creat massa ocupació ni fomenti la cohesió.
Iniciativa també hi posa el seu granet de sorra. De que es queixen ara? Van tenir la seva oportunitat i en part tenen la culpa que ara s'hagin de fer retallades, doncs ens ho van deixat tot com un drap brut. I com sempre volen ser els dolents de la pel-lícula, ara surt el Sr Herrera o ara surt la Sra Camats. Aquesta vegada toca a la senyora fent de “profeta”, i ella soleta sap segur que CiU “no ha practicat ni practicarà” conceptes com benestar i justícia. Una altra que va formar part del tripartit i es queda tan ample donant lliçons
Per no deixar de criticar també C's hi diu la seva. Ells que no han estat mai al govern, m'agradaria (bé, és un dir doncs no m'agradaria), veure que farien en una situació com l'actual. Segur que governarien pitjor, ja que només veient les seves cares fan por. Són tots uns demagogs com en Lerroux i ja sabem com va acabar aquest personatge.
I els de la CUP, què cal dir? El David Fernández abans de les eleccions contestant a una pregunta sobre el que oferien ells que no oferien altres partits, deia : “…no tenim cap vareta màgica…, ho fem entre tots o no ens en sortirem, cal compromís i responsabilitat de tothom” Com que també critica el discurs social del Sr. Mas, no sé que enten ell per aquest : “ho fem entre tots o no ens en sortirem”
Si d'això es tracta, “fer-ho entre tots” per aconseguir la nostra llibertat i poder millorar totes aquestes mancances que actualment estem patint. Criticant i trobant-ho tot malament no avançarem mai
Encara que sabem que la coalició Convergència-Unió acabarà malament, esperem que el pacte de govern signat per CiU i ERC no acabi com el rosari de l'aurora. Que vist com funciona la nostra democràcia no ens hauria d'estranyar.
L'any passat a propòsit del tsunami del Japó vaig llegir en una notícia, que als nens de ben petits a les escoles els hi ensenyen que quan es tracta d'ajudar davant una desgràcia, de solucionar un problema o d'aconseguir un fi, primer és tot el col-lectiu de la societat i en segon lloc el particular de cadascú. Que lluny aquest ensenyament, del que es practica a casa nostra, “primer jo, i després els altres”. Parlo dins del món de la política, doncs a la societat civil quan se'ls hi demana solidaritat, en surt a dojo.
Bé, senyors polítics a l'hora d'anar plegats, vosaltres aneu criticant-ho tot i qui dia passa any empeny. I és que tenim uns polítics que no ens els mereixem!
Quina raó teníeu mossèn, quina raó…, “som com rates de claveguera”
Publicitat
