Ara veurem si tenim els polítics amb el nivell que una nació necessita o bé tindrem de començar per crear una nova “fornada” que ens porti allà on la gent vol arribar.
La manifestació del dissabte ha estat pràcticament ignorada per la majoria d’espanyols tant per una manca d’informacions com per la prioritat que tots els mitjans de comunicació van donar al futbol i a l’arribada dels jugadors a Madrid. No ens fem il•lusions: si esperem alguna reacció del govern Zapatero, anem errats i tampoc l’opinió pública estatal recorda res del clam del dissabte a Barcelona.
Els nostres polítics, el dilluns, ja van començar a donar mostres de la seva facultat d’adaptació, canviant tímidament les seves posicions anteriors per tal d’aprofitar l’èxit de la convocatòria pels seus interessos de partit. Només cal llegir els diaris d’una setmana abans i un dia després de la manifestació.
De totes maneres, alguns detalls ens donen una mica d’esperança com, per exemple, la posició dels consellers del PSC que han demanat a Montilla fermesa davant del PSOE en l’assumpte de l’Estatut. Tura, Castells, Geli, Maragall i Nadal han dit el que molts pensem ja fa molt temps i és que el PSC ha de ser més català, o menys enganxat al PSOE per no dir totalment separat.
CiU, que va arribar a la manifestació amb una timidesa en gran manera decebedora, ha sortit amb unes declaracions del senyor Mas que no acaben de fer oblidar anteriors passivitats, però que deixen una escletxa a l’optimisme.
Veurem si tot això s’aguanta i no es difumina entre les calors, la platja i les eleccions de la tardor. Tenim la voluntat i la gent per anar endavant amb el lema de la manifestació?.
