Temps perdut, l’estultícia de les paraules i no saber que fer.

Fa anys en la meva edat laboral treballant de viatjant quan anava als aeroports i esperava l'avís per embarcar a l'avió, sempre pensava en la quantitat d'hores perdudes per la gent pel simple fet de volar. També penso el mateix quan haig d'anar al metge o buscar medicaments al meu Cap, ja que és un temps perdut que podríem estalviar-nos si tot plegat estigués més coordinat.
Ara, que estic jubilat i tinc tot el temps del món per a observar i pensar amb més deteniment, veig que hi ha un altre col·lectiu que també perd el temps (hores i més hores) en comptes d'aprofitar-lo en benefici de tots nosaltres. Em refereixo a la classe política

Vinga comissions i més comissions, que s'han tret de la màniga els nostres representants polítics! On ens porta que interroguin tres, quatre o cinc hores al suposat corrupte? Perquè creuen que trauran l'entrellat del presumpte culpable, si saben que ho negarà tot o ja saben que no contestarà a cap pregunta? Malgrat que sabessin preguntar (ja que quasi cap polític no té ni idea de què pregunta) i que presentessin proves acusatòries (que mai presenten) l'acusat mai reconeixerà la seva culpabilitat.

I si aquestes hores perdudes en totes les comissions contra el frau, que s'han celebrat fins ara i les que vindran, per afegitó, es converteixen en un vulgar “reality show” com els de la televisió, com els dies de la compareixença de la mentidera Camacho, l'embrolladora Victòria, del farsant Zaragoza i de l'exdirector de Mètode-3 que diu saber-ho tot però que no aclareix res de tot aquest kafkià serial, els nostres polítics no solament demostren que perden el temps miserablement, sinó que també són uns ineptes, inútils i uns passerells. Amb la feina que hi ha a Catalunya, i ells mirant d'acontentar i fer créixer el seu ego personal!!

L'ESTULTÍCIA DE LES PARAULES

És evident que al país que anomenen Espanya qualsevol persona pot arribar a president, ministre, batlle o a qualsevol càrrec, presentant com a única credencial seva, una estultícia que esparvera. Hem vist fa uns dies la polseguera que s'ha aixecat per la possible i esperada xiuladissa a l'himne espanyol i a Felip VI el Breu, en la final de la copa de futbol.

Si el secretari d'Estat per a l'esport, Miguel Cardenal, sabés que vol dir la paraula estultícia no hauria sigut un estult, quan va sentenciar que xiular l'himne espanyol és un germen de violència. Al Miguel Cardenal dels nassos, li preguntaria si no són ells els que sembren aquest germen amb les seves paraules. Una de les definicions de la paraula violència és: fer-li fer algú alguna cosa per força. Si el seu himne no el sentim com a nostre, per què volen obligar-nos que també ho sigui, si nosaltres ja en tenim un de propi? I si pots xiular en un camp de futbol tot el que no t'agrada (joc dolent, àrbitre, equip contrari, etc., etc.) perquè no pots xiular una bandera imposada i un rei també imposat a la força?
Són ells els que fan créixer aquesta violència de la qual tot sovint ens acusen a nosaltres de ser els provocadors.

NO SABER QUE FER

I si els nostres polítics perden el temps, uns altres també el perden, ja que no saben que fer i com omplir les hores de les seves tasques diàries que tenen assignades. La “Plans de Lluna”, delegada del govern central a Catalunya (a la qual ja he dedicat dos articles meus en aquest diari), el sindicat “mans brutes” que així els anomena un servidor doncs no crec que les tinguin massa netes, la Societat Civil Catalana i altres associacions que no saben com matar el temps, sembla que no tinguin massa feina, ja que es passen el dia anant als jutjats presentant denúncies i més denúncies per coses fútils que no tenen la menor importància. Uns organitzen comissions i més comissions i uns altres presenten denúncies i més denúncies. La qüestió és perdre el temps

És inversemblant amb la feina endarrerida que tenen els jutjats, que s'apuntin al joc de disbarats que presenten cada dia aquesta colla d'amargats, que només els mou l'odi contra Catalunya.
Un dia és la multa a un seguidor del Joventut de Badalona per voleiar una estelada, un altre és obligar per la força a l'ajuntament de Calldetenes a posar la bandera espanyola a la façana i un altre dia és denunciar i multar als trabucaires de Cardedeu per tenir la mala pensada de disparar els seus trabucs quan passaven a prop de la casa d'un regidor del PP. Vés tu!, quines tres collonades per denunciar i per què els jutjats perdin el temps fent cas de tota aquesta colla de torracollons. Aviso als trabucaires de Centelles que a l'últim dia a l'any en tornar amb el pi que de bon matí han anat a buscar al bosc, vagin amb compte on disparen els seus trabucs no fos cas que ho fessin en passar per davant del domicili d'un del PP, C's o Psc.