Assistim a un encadenament de fets que algú qualifica de tempesta perfecta. La dimensió global de les notícies dels darrers dies i la seva repercussió local ens estan donant als ciutadans senzills una sensació de pròleg apocalíptic, davant del qual els Governs no actuen, o hi actuen a favor.
La nova ensulsiada de les borses, sempre amb una excusa com a detonant, la caiguda en tromba dels preus del petroli, l'aturada dels països emergents, la continuació i multiplicació de la problemàtica dels exiliats, les mesures en cadena de restricció de pas i acollida dels estats europeus, la constatació de l'any més calorós i sec del Planeta des de que es prenen mesures meteorològiques…
I l'expansió del gihadisme com a forma de terrorisme global. He tingut l'ocasió de presentar aquesta setmana a la meva ciutat el llibre “Objetivo: Califato Universal” dels periodistes Eduardo Martín Pozuelo, Jordi Bordas i Eduard Yitzhak. En elladverteixen dels perills d'un desafiament global basat en el fanatisme religiós i que rep suports a occident, des de l'extrema dreta a l'extrema esquerra, per la seva vessant antisionista i verbalment anticapitalista.
Les polítiques europees estan tendint cap al “salvi's qui pugui”, en immigració, en terrorisme i en intervenció en els punts originaris dels conflictes armats que alimenten gihadistes i refugiats. A darrera de les diverses fraccions armades que actuen en nom d'Alà hi ha sempre el finançament dels estats petroliers. Per això, la crisi del petroli també acaba tenint una dimensió política.
Mentre qui tingui la paella pel mànec del combustible siguin estats teocràtics i dictatorials, les democràcies portaran posada la soga al coll. Per altra part, la dependència majoritària d'Occident i dels BRIC dels combustibles fòssils és una mala notícia per la pervivència de la Terra com a lloc habitable. D'aquí venen els reiterats fracassos de les cimeres pel clima.
Mentre això succeeix el canvi climàtic avança i amb ell la pressió per a les migracions massives que poden arribar a ser més nombroses que les provocades per les guerres. Finalment, la garantia de desenvolupament difús de la indústria i l'economia de serveis amb alta despesa energètica passa per tendir a l'autosuficiència energètica, lluny de la subordinació a les dictadures islàmiques. I aquesta només és possible amb un sistema integrat de fonts no contaminants: hidràulica, marina, geotèrmica, solar, eòlica, cinètica, etc.
El finançament de la violència, principalment gihadista, prové dels 2.000 milions de dòlars que s'estima que ingressa Estat islàmic per l'explotació del petroli que controla, fins als 25 de Boko Haram. passant pels 1000 de Hamas, 500 de Hezbolah i els 150 de Al Qaeda procedents de diversos mercats de contraban de combustible, armes, drogues i persones que consumim o produïm als estats democràtics.
És quan els ciutadans veiem aquestes contradiccions, que rebem la impressió que el sistema polític fa aigües. Llavors les temptacions populistes de solucions miraculoses, vinguin per l'extrema dreta o per l'extrema esquerra, acaben fent el joc als qui volen provocar un retrocés de les llibertats universals.
Les grans fortunes multinacionals que perpetuen un model de capitalisme sense ànima i depredador de la terra, amb les seves enginyeries fiscals per evadir impostos i deixar dèbils els estats del benestar occidentals i l'expansió del virus del populisme/islamisme pseudorevolucionari disposats a formatar l'opinió popular en una direcció messiànica, són els autèntics detonants de les tempestes perfectes que anirem patint, si no reaccionem a escala local o de societats nacionals petites i homogènies, creant models alternatius d'economia i de valors democràtics
publicat a Economia Digital diumenge 24 de gener
.
