Al setembre del 1981, amb el nom de Fira del Teatre Trifulques i Xim-Xim al Carrer, neix la Fira de Teatre de Tàrrega. Els seus principals impulsors són Eugeni Nadal, alcalde de Tàrrega, Xavier Fàbregas, cap del Servei de Cinematografia i Teatre de la Generalitat de Catalunya, i Joan Font, director de Els Comediants.
De fet, a tombants dels anys 70 i 80, la reinstauració dels ajuntaments democràtics i el seu desig d’impulsar les festes populars afavoreix aquesta mena d’iniciatives que tenen el carrer com a referent. I, a més, en aquest context, apareixen moltes companyies de teatre i grups musicals, com Els Comediants (1978), Vol-Ras (1980), La Vella Dixieland (1980), El Tricicle (1980)…
Durant els primers anys de vida, la Fira potencia els vessants de festival o de mostra d’espectacles. El 1981, sota la direcció de Els Comediants, es combina teatre, animació, música i cultura popular. I tot plegat té un caràcter espontani, improvisat i voluntari. Tres anys després, es crea un equip d’organització i Els Comediants en deixen la direcció.
El 1985, es constitueix el Patronat Fundació Pública Municipal Fira de Teatre al Carrer. I, en el sisè aniversari, l’equip directiu es professionalitza i la Fira aconsegueix ser una entitat autònoma separada de la festa major, d’on havia sorgit; i, simultàniament, s’estableix el doble objectiu d’impulsar espectacles que puguin interessar als programadors i d’oferir representacions festives que puguin captar el màxim de públic.
La progressiva especialització implica la separació entre la Direcció Artística i la Direcció Tècnica o Gerència. De tal manera que, sense deixar de ser una festa popular al carrer, esdevé -cada vegada més- un mercat d’espectacles. Així, a partir de la desena edició, en obrir-se pas als festivals i a les grans cites teatrals d’àmbit europeu, la Fira aconsegueix una notable projecció internacional i esdevé una cita obligada per als programadors d’arreu del món. I, en aquest conext, des del 1999, s’inicia una important difusió a l’Estat espanyol, que culmina el 2001 amb l’entrada del Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música al Patronat de la Fira de Teatre. Fins al punt que, el 2005, en la seva 25a edició, la Fira de Teatre és un dels mercats internacionals de les arts escèniques més dinàmics d’Europa.
En definitiva, l’èxit de l’actual Fira és el resultat de l’acumulació de l’esforç de molts anys de treball, a partir d’aquella festa popular inicial.
Article cosignat amb Helena Moliné i Rodes i publicat a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta de setembre del 2009
