No dubteu que la política maquiavèl·lica de José Ramón Bauzá ho va deixar tot ben fermat, tant que em recorda la política del general dictador. Ho va deixar tot tan a punt de “pastora mia” que una vegada que s’ha posat en marxa la Conselleria progressista, sembla que han resultat incapaços de desfer-se del TIL del PP. El nou conseller parla del català com a llengua vehicular bàsica, que el castellà pot esser un poc vehicular en una proporció aproximada d’un terç a dos terços i que s’ha de millorar l’ensenyament de l’anglès. L’avanç respecte al TIL de Bauzá és significatiu, però la distància entre el pensament de la Conselleria i la de la comunitat educativa, encara és abismal. És per això que la conflictivitat podria continuar. El conseller segurament va parlar des del punt de vista de la Pedagogia estricta, però aquí no queda més remei que tenir en compte també la Didàctica i la Sociolingüística. Intentaré explicar-ho:
L’ensenyament de qualsevol llengua: Per ensenyar bé una llengua s’ha de tenir en compte que aquesta s’aprèn a qualsevol part: a la família, a la televisió, a la ràdio, als diaris, a les revistes, als còmics, als rètols dels comerços, amb els amics, amb els veïnats i un llarg etcètera. A tots aquests llocs i persones que no formen part de l’escola on s’ensenya i s’aprèn una llengua els podem anomenar “entorn”. Què s’aprèn a l’entorn? S’aprèn a entendre la llengua oralment, s’aprèn a parlar-la, ajuda a aprendre i millorar la lectura i també ajuda a millorar l’escriptura. A l’escola, en canvi, és necessari ensenyar les habilitats lingüístiques: entendre, parlar, llegir i escriure. Una vegada es va aprenent cada una d’aquestes habilitats, per millorar i perfeccionar l’entendre i el parlar es recorrerà a la Fonologia i a la Fonètica, per millorar el llegir i l’escriure, especialment aquesta habilitat, es recorrerà a la Gramàtica, és a dir, a la Semàntica i al Lèxic, a l’Ortografia i a la Morfologia i la Sintaxi. Sempre més o manco en aquest ordre. Si no es fa així, vol dir que es comença l’edifici a l’inrevés i és impossible construir-lo.
El català a l’escola: En esser el català la llengua pròpia de les Illes Balears, és normal que aquesta sigui la llengua vehicular de l’ensenyament. Com que majoritàriament, el català no es troba a l’entorn per culpa de la gran persecució i repressió sofertes, ni tan sols als patis de l’escola, és imprescindible que per poder aprendre les habilitats lingüístiques, sigui la llengua vehicular de l’escola. Això ho han demostrat suficientment les escoles que han fet ensenyament en català durant els darrers trenta-cinc anys. L’ensenyament en català de les diferents assignatures supleix la manca de català a l’entorn.
El castellà a l’escola: En primer lloc, el castellà s’ha d’ensenyar per imperatiu legal, perquè és la llengua oficial de l’Estat espanyol, i nosaltres per dret de conquesta, pertanyem a aquest Estat; el castellà és la llengua que es troba majoritàriament a l’entorn, quan s’ha obligat a fer desaparèixer la llengua del poble. Per això, les habilitats lingüístiques s’aprenen a aquest entorn i simultàniament amb l’ensenyament del català per la seva proximitat. Per tant, és suficient l’ensenyament de l’assignatura de castellà, per aprendre la Gramàtica i acabar amb un aprenentatge igual o superior al català en finalitzar l’ensenyament obligatori, fet que manen les lleis vigents i que s’ha demostrat al llarg dels darrers trenta anys.
L‘anglès, l’alemany, el francès, etc. a l’escola: A mi em varen ensenyar bàsicament lectura i gramàtica del francès i no vaig aprendre a usar la llengua francesa. He vist que durant molts d’anys s’ensenyaven diferents llengües amb l’ajuda del castellà com a llengua vehicular i sempre predominava l’escrit i la gramàtica. Crec que s’ha de canviar la metodologia, com diu el conseller, i s’ha d’aplicar un enfocament totalment comunicatiu. Així segurament es possibilitarà l’aprenentatge de la llengua. Si només s’ensenya la gramàtica que sigui indispensable i s’avalua bàsicament l’aprenentatge de les habilitats lingüístiques, segur que s’aprendrà un nivell de llengua suficient per poder-se defensar i després perfeccionar en un entorn on s’usi aquella llengua.
La Conselleria ha de tenir en compte tots aquests aspectes i ha d’actuar en conseqüència, però s’ha d’allunyar totalment d’un TIL que es va posar en vigor només per eliminar la llengua catalana. Si els polítics del PP no ho sabien, idò que ho sàpiguen ara. Aquestes són les directrius que parteixen de l’entorn Aznar i la FAES.
