Si una cosa es va poder copsar clarament en la Diada és la transversatilitat del sentiment que hi ha al carrer. Fins ara, la història de Catalunya és plena de moviments tan o més expressius però pot ser mai s'hi han vist implicats, i en primera línia, gent de tots les edats, condició, sexe i raça. Allí s'hi va poder veure pares, fills i avis d'una mateixa família i això rarament s'ha pogut veure mai, si més no, a voluntat pròpia.
Això, no cal dir, que és positiu i interessant per la riquesa de discurs que transmet, per la força que dona la unió de les diferents maneres de veure un problema o una situació. És evident que hi van haver, i hi ha, moltes i diverses raons per no estar conforme en seguir el camí que tenim ja marcat però tots els motius, finalment, convergeixen en un únic i delimitat moll de l'os: Catalunya, segurament, podria estar millor de com està amb més equitat i justícia des de l'Estat. Les noves tecnologies d'informació han propagat als quatre vents dades que fins ara s'ignoraven per la gran majoria, senzillament, perquè des de l'Estat mai no s'han publicat oficialment pels mitjans, i així han pogut arribar a qui, cada dia en més nombre, ha tingut la curiositat per saber si hi podia haver més coses de les que es llegien o es veien, encara que sigui per indignar-se una mica més, o per repartir aquest emprenyament més enllà dels qui creien els veritables i únics culpables del que passa als hospitals, a les farmàcies, amb els avis dependents, amb l'atur, a les escoles… o, perquè no, a les entitats socials privades que, de retruc, es troben quasi be exclusivament en mans de les quotes dels seus associats, cada dia menys a conseqüència de tot el mateix, per a poder seguir oferint les activitats socials i d'agrupament, tan històricament lligats a la nostra manera de ser.
Amb tot això al taulell, compte perquè els motius, encara que tots legítims, poden portar a l'engany o a la confusió. Uns voldrien canviar alguna cosa, o tot… Uns altres, directament, rebentar-ho tot… Uns que pensen en els propis interessos… Uns que pensen que cal arreglar el país per poder estar tots millor… Uns per això… Uns altres per allò… i, tots plegats, desprès de tot, s'hauria de veure quin percentatge farien arribar la seva força per damunt dels que, amb tot el dret, pensen el contrari, i donant per descomptat que sempre restarà pel romanticisme la pretesa complicitat del poder industrial i financer de casa nostra.
Per uns es va massa despresa, però per altres és urgent el plantejament del dret a decidir per saber tots, d'una vegada, qui som, quants som i, en definitiva, en quina Catalunya vivim per, a partir d'aquest punt previ a qualsevol decisió més contundent, poder actuar en conseqüència i decididament.
Molt segurs deuen d'estar del resultat de la pregunta els que volen obstaculitzar aquest dret democràtic de preguntar a les persones si volen seguir pertanyent a l'estat espanyol, amb les conegudes condicions, o si preferirien emprendre el gens fàcil camí cap a constituir un estat propi, amb les seves incerteses i les seves dificultats. Tant de bo els que pensen així poguessin tenir aquesta mateixa seguretat en el resultat !.
Publicat al http://www.reusdirecte.cat/
