- Publicitat -
Des de ahir, bona part dels mitjans de comunicació no paren d’anunciar que la “majoria absoluta del PP” ha aprovat definitivament el tancament, després de 24 anys, de RTVV. Més enllà del rebuig absolut envers la mesura d’acabar amb els mitjans públics, vull remarcar la meva total coincidència amb la resolució de l’MDT del dia 6 de novembre[1], i amb multitud d’articles publicats, entre altres el de Maria Isona del dia 10 del mateix mes[2], però sobre tot vull fer esment en allò de la tramposa majoria absoluta del PP.
Cada vegada que s’explica que el PP no te la majoria social al País Valencià, sinó que és a partir d’unes lleis profundament antidemocràtiques que perverteixen la voluntat popular quan obtenen la majoria parlamentaria, ocorren dos fets paral·lels. El primer és que tothom reconeix la veritat d’aquesta afirmació. La segona que tothom continua funcionant mentalment com si aquesta veritat no existira i d’això ens deriven conseqüències polítiques, la més important de les qual és que continuem donant-li legitimitat a un sistema basat en un sistema legal que hom pot considerar il·legítim.
El sistema electoral que patim, basat en la llei D’Hondt, està pensat en clau espanyola i per a garantir el bipartidisme polític. Aquest sistema distorsiona clarament la voluntat de les persones electores primant als partits majoritaris i unes circumscripcions per damunt d’altres, etc. Així si ho valorem acceptant el marc estatal establert, hom pot dir que a les darreres eleccions al parlament de Madrid un diputat del PP va necessitar 58.073 vots, un del PSOE 63.248, un de Compromís 125.150 i un d’EUPV 152.487.
Si ho valorem des de una òptica de País Valencià les dades mantenen la tendència però amb canvis importants: el PP va necessitar 69.423 vots, el PSOE 69.569, EUPV 169.381 i Compromís 125.150 vots. Com que la circumscripció és provincial encara hi ha més distorsions, però amagant que molts vots en una u altra circumscripció provincial es perden irremeiablement.
Si a aquest sistema pervers li afegim que, per obra i gràcia del estatutet d’autonomia que patim, té entre d’altres qüestions una barrera electoral del 5%, el resultat electoral al Parlament Valencià fa que una minoria del 34% electoral sobre el cens tinga majoria absoluta de més del 55% de diputats i diputades. La trampa legal suposa més de 21 punts de diferencia entre el vot real i la representació obtinguda. És eixa majoria tramposa que respon solament a un terç de l’electorat la que ha decidit tancar RTVV.
No entraré ara en el nivell de corrupció que acompanya a la practica globalitat de la política de l’establishmentespanyol, ni en la quantitat de diputats/des imputats al PV, ni en la política de patent de cors per a furtat sense cap mirament que també reflectia el meravellós article de Jesús Frare[3], ni en la necessitat de posar fre al tancament de la TV i radio públiques i en exigir la llibertat de poder tornar a vore TV3 com demanava encertadament Sal·lus Herrero en altre fantàstic article[4] .
El que considere urgent és que entre totes i tots ens plantegem la necessitat imperiosa de canviar les regles del joc. Ens obliguen a jugar amb cartes marcades ells, que són tafurs professionals. Apel·len a majories obtingudes il·legítimament; fan i desfan i ens neguen el dret a decidir sobre allò que és públic i de rebot sobre el global de la nostra vida. Ara han decidit tancar alguna cosa més que RTVV, con reflectia formidablement Toni Mollà al seu article “RTVV, al tancament”[5].
Depositar les nostres esperances amb una previsible majoria diferent al Parlament Valencià, no és suficient. Cal avançar cap un nou marc jurídic, que supere l’actual legalitat il·legítima. Caldria que els partits que avui estan cridats a conformar eixa hipotètica nova majoria, deixaren clar que cal obrir un procés constituent. Que diguessin la ciutadania si van a modificar la llei electoral eliminant la barrera del 5% i anar a un sistema representatiu proporcional on tots els vots tinguen el mateix valor.
Cal expressar en veu alta, però, que la resposta als problemes populars requereixen de la participació i la mobilització del poble treballador més enllà de les eleccions. Cal que recuperem com a poble adult que som, la nostra capacitat de decisió en tots els aspectes de la vida. Si alguna virtualitat està tenint la decisió arbitraria de tancar RTVV, és la de palesar que vivim en una esquifida pseudodemocràcia feta a mida dels tardofranquistes i que necessitem un veritable procés constituent.
Cada vegada que s’explica que el PP no te la majoria social al País Valencià, sinó que és a partir d’unes lleis profundament antidemocràtiques que perverteixen la voluntat popular quan obtenen la majoria parlamentaria, ocorren dos fets paral·lels. El primer és que tothom reconeix la veritat d’aquesta afirmació. La segona que tothom continua funcionant mentalment com si aquesta veritat no existira i d’això ens deriven conseqüències polítiques, la més important de les qual és que continuem donant-li legitimitat a un sistema basat en un sistema legal que hom pot considerar il·legítim.
El sistema electoral que patim, basat en la llei D’Hondt, està pensat en clau espanyola i per a garantir el bipartidisme polític. Aquest sistema distorsiona clarament la voluntat de les persones electores primant als partits majoritaris i unes circumscripcions per damunt d’altres, etc. Així si ho valorem acceptant el marc estatal establert, hom pot dir que a les darreres eleccions al parlament de Madrid un diputat del PP va necessitar 58.073 vots, un del PSOE 63.248, un de Compromís 125.150 i un d’EUPV 152.487.
Si ho valorem des de una òptica de País Valencià les dades mantenen la tendència però amb canvis importants: el PP va necessitar 69.423 vots, el PSOE 69.569, EUPV 169.381 i Compromís 125.150 vots. Com que la circumscripció és provincial encara hi ha més distorsions, però amagant que molts vots en una u altra circumscripció provincial es perden irremeiablement.
Si a aquest sistema pervers li afegim que, per obra i gràcia del estatutet d’autonomia que patim, té entre d’altres qüestions una barrera electoral del 5%, el resultat electoral al Parlament Valencià fa que una minoria del 34% electoral sobre el cens tinga majoria absoluta de més del 55% de diputats i diputades. La trampa legal suposa més de 21 punts de diferencia entre el vot real i la representació obtinguda. És eixa majoria tramposa que respon solament a un terç de l’electorat la que ha decidit tancar RTVV.
No entraré ara en el nivell de corrupció que acompanya a la practica globalitat de la política de l’establishmentespanyol, ni en la quantitat de diputats/des imputats al PV, ni en la política de patent de cors per a furtat sense cap mirament que també reflectia el meravellós article de Jesús Frare[3], ni en la necessitat de posar fre al tancament de la TV i radio públiques i en exigir la llibertat de poder tornar a vore TV3 com demanava encertadament Sal·lus Herrero en altre fantàstic article[4] .
El que considere urgent és que entre totes i tots ens plantegem la necessitat imperiosa de canviar les regles del joc. Ens obliguen a jugar amb cartes marcades ells, que són tafurs professionals. Apel·len a majories obtingudes il·legítimament; fan i desfan i ens neguen el dret a decidir sobre allò que és públic i de rebot sobre el global de la nostra vida. Ara han decidit tancar alguna cosa més que RTVV, con reflectia formidablement Toni Mollà al seu article “RTVV, al tancament”[5].
Depositar les nostres esperances amb una previsible majoria diferent al Parlament Valencià, no és suficient. Cal avançar cap un nou marc jurídic, que supere l’actual legalitat il·legítima. Caldria que els partits que avui estan cridats a conformar eixa hipotètica nova majoria, deixaren clar que cal obrir un procés constituent. Que diguessin la ciutadania si van a modificar la llei electoral eliminant la barrera del 5% i anar a un sistema representatiu proporcional on tots els vots tinguen el mateix valor.
Cal expressar en veu alta, però, que la resposta als problemes populars requereixen de la participació i la mobilització del poble treballador més enllà de les eleccions. Cal que recuperem com a poble adult que som, la nostra capacitat de decisió en tots els aspectes de la vida. Si alguna virtualitat està tenint la decisió arbitraria de tancar RTVV, és la de palesar que vivim en una esquifida pseudodemocràcia feta a mida dels tardofranquistes i que necessitem un veritable procés constituent.
Independentista i animalista.
[1] mdt.cat/index.php/docus/comunicats-i-declaracions
[2] mdt.cat/index.php/docus/articles
[3] llibertat.cat/2013
[4] levante-emv.com/opinion
[5] elperiodico.cat/ca/noticias/opinio
[2] mdt.cat/index.php/docus/articles
[3] llibertat.cat/2013
[4] levante-emv.com/opinion
[5] elperiodico.cat/ca/noticias/opinio
Publicitat
