Talarn: preparant el camí per la independència

De Cambridge a Talarn. “Sense forces armades no hi ha independència”, va recordar el Dr Malcolm Chalmers el passat dia 30 de juny a una conferència organitzada pel Diplocat a Cambridge. Lògica pura i dura, però que va bé que ens recordin des de fora de tant en tant, per si en quedés cap dubte a casa nostra. Per sort, tenim motius per a ser optimistes, atès que el pas de l'autonomisme al sobiranisme ha suposat l'assumpció per part del catalanisme polític de la seguretat i la defensa com a pilar fonamental de qualsevol estat. També del català, naturalment. El darrer exemple: la taula rodona organitzada per l'Assemblea Nacional de Catalunya sobre el futur de l'Acadèmia de Talarn divendres 17 de Juliol, on es va constatar l'ampli consens existent al voltant de la necessitat de convertir el que avui dia és una trista institució infrautilitzada en un equipament de primer ordre, homologable internacionalment, i on es formin els nostre militars. El 27 de Setembre es decideix el futur del nostre país. S'hi decideix també el futur de Talarn. El 27-S els catalans decidiran si volen tenir una acadèmia militar de primera classe, al servei de les seves pròpies forces armades i contribuint a les dels seus socis i aliats, arrelada a l'economia de la comarca, o un centre aliè en decadència, desconegut a nivell mundial, i “comunicada” amb un tren al dia i cap aeroport seriós proper. Com va quedar clar el 17 de Juliol, ens hi juguem molt, tant el Pallars com el conjunt del Principat.
 
Principi, no final. L'acte a Tremp, que fou gravat íntegrament, comptà amb l'assistència de diverses autoritats, inclosos els batlles d'aquesta localitat i de Talarn, així com el president del Consell Comarcal. Parlà en primer lloc la coordinadora comarcal de l'ANC, entitat organitzadora i que amb aquesta taula rodona recuperava la seva activitat pública en el camp de la defensa. Marta Alegret donà la benvinguda als assistents i presentà els objectius de l'acte. A continuació Àngel Font, promotor de l'esdeveniment, va explicar que l'objectiu era iniciar una planificació seriosa sobre el futur de l'Acadèmia de Talarn en la Catalunya estat, amb l'objecte de contribuir a l'economia local i la defensa nacional, deixant enrere les seves mancances actuals.
 
Calvo: Ha arribat l'hora de tenir una acadèmia militar seriosa. Àlex Calvo va explicar que la defensa era el nucli dur de qualsevol estat, i que entre altres funcions tenia un paper de dinamitzador econòmic i contribuent al reequilibri territorial. Aquest darrer és un objectiu tradicional del catalanisme polític, que ha xocat repetidament amb la manca d'un estat propi. A continuació va explicar algunes de les mancances del model espanyol de defensa, entre elles l'auto-atribució per part de l'estament militar d'una missió (preservar la “unitat” espanyola) que el distreu de les que hauria de dur a terme i no ho fa, la manca de manteniment de gran part de l'equipament, el deficient ritme d'entrenament, i la manca de capacitat logística. Pel que fa a Talarn, va explicar com les instal.lacions podien perfectament acollir no solament una acadèmia més seriosa, potent, i internacional, ans altres iniciatives com ara una universitat especialitzada en seguretat i defensa. Les seves referències a les pobres comunicacions, i concretament transport públic, que pateix l'Acadèmia i el conjunt de la comarca foren confirmades pel públic, que va recordar que solament hi havia un tren al dia. Una de les moltes anomalies que una acadèmia militar seriosa pot contribuir a posar fi.
 
Sort: Les Forces Armades, vitals per al reequilibri territorial. Josep Sort va emfatitzar que si hi havia una comarca que milloraria amb la independència, era el Pallars Jussà. Després d'explicar que calia potenciar i internacionalitzar l'Acadèmia, va subratllar com als països més avançats una funció tradicional dels exèrcits és fer de motor econòmic a les zones més deshabitades. En aquest sentit, va comentar que al Pallars Jussà s'hi podria fer un centre universitari especialitzat en seguretat i defensa, que oferís també estudis semi-presencials i estigués obert al món civil i militar, un centre de referència a nivell mundial. Sort va explicar que els catalans ja pagàvem la despesa militar espanyola actualment, però que que el percentatge de la mateixa que revertia a l'economia catalana era molt baix. En aquest sentit, va criticar aquelles veus que parlen de la inversió en defensa com quelcom que Catalunya no fa actualment. Les autoritats espanyoles tendeixen sistemàticament a situar les grans fàbriques fora de Catalunya, a Madrid i Andalusia. Estem finançant la indústria de la defensa espanyola, però no n'obtenim cap benefici a nivell d'ocupació i recerca. Tot això canviarà amb la independència. El futur d'un Talarn espanyol és molt negatiu, mentre que a una Catalunya independent és brillant.
 
Interès del públic, i ganes de saber-ne més. El torn de preguntes va confirmar l'interès dels assistents en el futur de Talarn, i el malestar de la població local amb la manca de transport públic de qualitat, que condemna la comarca a la despoblació. Una de les preguntes va versar sobre el model suís de defensa, descrit ja en el seu dia a un estudi comparatiu publicat per la Sectorial de Defensa de l'ANC. Una altra feu referència a l'evolució dels pronunciaments públics sobre defensa per part de líders i partits catalans els darrers anys, on s'ha passat d'una certa incomoditat i confusió inicial a un compromís públic amb l'OTAN.
 
Següents passes. Com va explicar el promotor de l'acte, no està pensat com un esdeveniment aillat, ans com l'inici d'un camí que ens ha de menar, abans del 27-S, al convenciment que solament la independència pot garantir el futur de l'Acadèmia i multiplicar la seva aportació a l'economia local, i superada aquesta fita veure com esdevé un dels pilars de les nostres recuperades Forces Armades i de la nostra seguretat nacional.
 
 
Àlex Calvo, expert en defensa a la Regió de l'Oceà Índic i Pacífic, fou un dels participants a la taula rodona.