La censura a la conferencia de Puigdemunt i Torra al Parlament Europeu ens demostra que Catalunya encara és un país, una nació sense estat, una mica adolescent per fa a temes de diplomàcia i política exterior; entre tots hem de fer un esforç suplementari per tal que ens escoltin, més i millor, arreu d 'Europa i el món. Ja sabem que la diplomàcia espanyola és destructiva i prepotent, però Catalunya, si vol ser un Estar sobirà dintre de la interdependències Europea ha d'enfortir-se molt més i conrear més diplomàtics amateurs i professionals. Per aquesta raó és tan important que els catalans sapiguem el màxim nombre de llengües estrangeres possibles. En aquest sentit caldria fer cartes de protesta al Sr.Tajani, que és el President del Parlament Europeu.
El Sr. Tajani, del grup popular del PE, és un jacobinista i reaccionària que fa el que li mana el cap del grup del PP al PE, el sr.Gonzalez Pons. De fet, les polítiques de Tajani així com també les del president de la Comissió Europea Jean Claude Juncker, esten provocant un veritable esberlament de la UE. De fet, la crisi del Brexit és, gran part producte de les polítiques irresponsables dels dirigents de Brussel.les dels darrers 10 anys. L’augment de l’euroescepticisme i el neofeixisme al Vell Continent és una conseqüència de les polítiques encarcarades, dogmàtiques, injustes i profundament ultrajacobines. De fet, en aquest episodi de no permetre , per part del President del PE Antonio Tajani, la conferència dels presidents Torra i Puigdemont, com a mínim una vicepresidenta finlandesa del Parlament Europeu s’ha posicionat molt en contra de les polítiques arbitraries, restrictives i reaccionaris de l’actual president del Parlament Europeu. No hi ha dubte que la UE, si no vol desintegrar-se i desapareixer en una Europa caòtica i alts ídex de pobresa, desigualtat socialñ i repressió contra la diversitat lingüística i cultural, encapçalada per uns polítics febles i poca-soltes, que no són líders de res, excepte de la corrupció. Cal tornar urgentment als origens , a les arrels dels fundadors de l’Europa unida, dintre de la diversitat i la democràcia avançada, una Europa que va estar molt ben representada per personatges històrics com Jean Monnet, Konrak Adenauer, Robert Schumann i molts d’ altres .
En síntes,ara ha arribat l’hora que els catalans fem política de debò i exercim de diplomàtics. Ara és l'hora. del civisme, la fermesa, la diplomacia catalana reforçada i sobretot que no deixem de ser europeistes de debò , malgrat la mala imatge que provoquen aquests representats actuals de la UE al servei de la plutocràcia i els estats semi-imperials i decadents, que ja -per si sols- no tenen cap pes ni representen res en l’àmbit mundial .
