En una nit abosultament trepidant i inesperada, la 'caudilla', la 'sultana' andalusa ha quedat desbancada de la presidència de la Junta, després d'haver avançat uns comicis per estalviar-se el desgast polític del judici dels EREs que vindran a principis de l'any vinent. La notícia és absolutament històrica. Per primer cop el PSOE és expulsat del govern d'aquesta regió, el ja històric màxim feu socialista. I qui l'ha desbancat és la pitjor de les alternatives: VOX, el partit d'ultradreta que ha irromput al parlament andalús amb ni més ni menys que 12 diputats. Dotze. I el CIS li'n donava com a molt un, la qual cosa hagués estat una presència testimonial.
Però els votants andalusos estan molt i molt farts. Els resultats han quedat així: PSOE 33 (-14), PP 26 (-7), Cs 21 (+12), AA (Podemos, -3) 17 i VOX 12 (+12). Sí, l'artimètica diu això: PSOE+Podemos: 50. PP+Cs+VOX: 59. I PP i Cs ja estan parlant de canvi, després d'haver mantingut la primera conversa telefònica. VOX no s'ha posicionat per ningú, però tindrà la clau per capgirar el govern socialista més nefast de tota la història de la península ibèrica, el d'Andalusia.
Tindrem temps de fer una lectura més reposada però el que està clar és que les combinacions de possibles pactes són múltiples, i totes donen a Susana Díaz com a expresidenta. Díaz, amb una cara de funeral, ha estat una de les dues (a banda de VOX) persones més buscades a la roda de premsa. El seu discurs ha anat única i exclusivament a buscar fer un cordó sanitari contra l'ultradreta al seu voltant. Però la resta li tenen moltes ganes. I no només a ella, a tot el PSOE andalús, després de gairebé 40 anys de govern nefastos que només han dut misèria al sud espanyol. Albert Rivera (i Inés Arrimadas) han proposat que PP i PSOE el facin president si no volen VOX. El Partit Popular demanarà el mateix, però ningú li farà el lleig a VOX si els entrega els vots. Qualsevol de les solucions seran absolutament humiliants per a l'ambició de Susana Díaz. Ningñu li donarà cap vot i ella, primera força, podria veure's obligada a donar els seus ni més ni menys que a la dreta més rància.
Per què? Els dèiem que el govern socialista ha estat dels pitjors que s'han vist. Què ha fet el PSOE al govern andalús durant els darrers quaranta anys? Un atur del 22%, la corrupció institucionalitzada, i una situació de gran pobresa entre les classes més populars. Amb tantes dècades, i tota una política de subvencions i de beneficis a través de les balances fiscals, el país no ha sabut superar el model de subvencions, i Andalusia no s'ha industrialitzat. No s'han posat al dia, i l'onada de l'ultradreta se'ls ha acabat enduent per davant. Al final, el PSOE andalús ha llaurat el que ha estat sembrant durant quaranta anys: odi. Odi contra la gent, odi contra els catalans, odi contra el progrés…
I si Pedro Sánchez havia valorat avançar també eleccions, l'opció queda més que tancada. L'”a por ellos” no era només pels independentistes. I ara els del “qué mal todo” comencen a plorar. Des de Catalunya ja se'ls va avisar que l'única revolució possible era la de la República Catalana, i tothom se'n va riure. Tothom va aplaudir el 155. I ara van a per ells. Molts ànims a tots aquells demòcrates andalusos que segueixen al front defensant la democràcia, i molta sort.
