Surrealisme al poder!

Coincidint amb el trentè aniversari de la mort de Salvador Dalí aquesta setmana, és ara un moment adient per explicar el punt de surrealisme que està vivint l’independentisme català en els últims temps, sobretot centrant-ho en avui. Aquest dissabte ha nascut oficialment la Crida Nacional per la República. Suposadament és una associació, tot i estar registrat com a partit polític perquè ningú li robi la marca, però és evident que acabarà funcionant com a formació política. Avui s’ha fet el primer congrés, d’on ha sortit escollit líder Jordi Sànchez, que farà tàndem amb Toni Morral. La resta de la direcció també s’ha muntat, així que aquells més preparats (coordinadament amb aquells escollits que hon estan menys) pilotaran un projecte del tot incert en l’independentisme. La Crida, així com les Primàries de Barcelona i Catalunya, es va concebre oficialment com a manera d’aglutinar l’independentisme. I què han aconseguit tots dos, en un moment tan important pel moviment i a les portes d’un judici que recordarem durant anys i panys? Acabar fent plataformes que podrien significar el naixement de dos partits independentistes separats de la resta. I el que és el pitjor: amb possibilitats de presentar-se per separat, fraccionant encara més el moviment i fent el contrari de buscar la unitat requerida per la gent. Això és el surrealisme al qual ens referíen al principi de l’article. La gent no entén res: barregen alguns la Crida amb el Consell de la República, d’altres han engegat una mena de guerra oberta via Twitter contra ERC, d’altres protagonitzen baralles entre gent del PDeCAT i gent de JxCat-la Crida, i d’altres ni tant sols saben la diferència entre el PDeCAT i el nou moviment de Puigdemont. Com pot ser que ni tant sols la Crida i el PDeCAT s’entenguin? Seran els dos el nou Convergència i Unió? A part de la tornada de Puigdemont, hi ha algun altre argument darrere de la Crida? I el pitjor: han oblidat tots plegats quin és l’objectiu comú i el rival de debò? Donem-li un vot de confiança a la Crida, però que demostri que té algun objectiu fora d’arraconar el PDeCAT, fer-li una opa a la successora de CDC i enfonsar ERC, si us plau.