Temps durs ens ha tocat viure en aquest novembre de 2017. Ja tenim 10 presos polítics a les presons de l’Estat espanyol per defensar la democràcia i la llibertat. Tenim 10 presos polítics i 5 exiliats a les fermes i democràtiques terres flamenques. Ara i aquí ens volen humiliats i enfonsats, pretenen que ens enfrontem entre nosaltres i que -simplement- quedem inhabilitats,desnonats i anihilats, però no ho aconseguiran; ara toca més unitat civil que mai. De tota manera hem de saber clarament contra qui cal fer front –sempre d’una manera cívica, pacífica i democràtica- . El poble català ha de saber que s’enfronta a un autèntic “monstre” que és una barreja explosiva de supremacisme polític, assimilacionisme lingüístic i cultural i una justícia que represanta el paper que exercien els militars colpistes d’extrema dreta fa 40, 70 o 117 anys.
En aquests moments més que difícils hem de mantenir la calma i , alhora, disposar d’un esperit de dignitat. Per altra banda, la nostra anhelada i estimada Europa–com a l’any 1936- sembla que ens ha tornat a bandejar de mala manera. A hores d’ara la UE, amb totes les excepcions honorables, s’ha convertit, en relació amb Catalunya, en una veritable “ mala peça al teler “. De tota manera, cal no caure en el greu error de convertir-nos en uns “vulgars” euroescèptics; l’esperit i els valors democràtics europeus ders pares fundadors (per exemple de Jean Mopnnet i Robert Schumma) va molt més enllà de l’actual UE (completament prostituida, tan políticament com socialment i sexualment).No hi ha dubte que les actuacions de la ideologia annexionista del nacionalisme espanyol de matriu castellana ens omplen de ràbia, tristor, ira i indignació, la qual cosa ens provoca un cert bloqueig. Hem de superar aquest estat, aquesta situació . Els catalans si volem emancipar-nos d’una Espanya amb una democràcia d’ínfima qualitat hem d’esdevenir molt més racionals i cartesians . Ja sé que per un poble llatí i mediterrani és difícil convertir-se al cartesianisme germànic i al pragmatisme social anglosaxó; però hem de planificar molt millor la nostra tàctica i estratègia i, sobretot, perdre una certa ingenuïtat política, tot sabent que la política i la diplomàcia sempre són matèries molt complexes.
