El resultat del referèndum del darrer diumenge a Suïssa sobre la limitació d'entrada de ciutadans comunitaris al mercat laboral portarà molta cua i ara per ara ja ha disparat comentaris i crítiques de tots colors.
Suïssa disposa d'un acord de lliure circulació amb la UE, acord naturalment vigent i que a la vista del resultat del referèndum s'ha de modificar o fins i tot suspendre. El referèndum de diumenge és vinculant i dona un termini de tres anys per posar la limitació en pràctica.
Els vots positius a la limitació (50,3%) demostren que les coses no són tan clares com alguns voldrien, en cap dels dos sentits. Els arguments dels iniciadors de la consulta estan basats en qüestions demogràfiques que tothom entén: Suïssa és un país petit, actualment amb un 25% de població estrangera i que si segueix admetent unes 80'000 persones de fora cada any com fins ara, abans d'una generació la població estrangera superarà la nacional.
Altres arguments parlen de l'augment de la delinqüència en gran mesura per culpa d'emigrants de certs països de l'est d'Europa, de famílies senceres que arriben sense contractes segurs a llarg termini i que al cap de poc temps entren a l'atur i s'aprofiten de la seguretat social sense donar ni les gràcies. De fet, l'aplicació del referèndum s'ha de fer sectorialment és a dir que certs sectors de l'industria, del comerç o de la construcció disposaran d'un nombre anual d'entrades de ciutadans de la UE suficient per no bloquejar les seves activitats.
Els arguments dels contraris a la limitació (el 49,7%) parlen del perill del “si”, ja que la UE pot trencar tots els acords bilaterals amb Suïssa, amb una penalització que suposa una nova estructura social amb efectes difícils de mesurar a hores d'ara.
El govern suís, que no pot per llei ignorar el resultat del referèndum, ha de demostrar ara la seva capacitat de negociació encara que ja es pot preveure una altíssima commoció interna amb un final ara per ara imprevist.
