Aquestes paraules del títol eren les que acabaven un llarg comentari per internet d’un articulista de Diari de Balears a l’article Jo acús de Tomeu Martí, de dimecres, 3 de setembre. Aquest acusava els guàrdies civils maltractadors i violents, la direcció actual del PP de les Illes, les organitzacions antimallorquines, el diari anticatalà que tots coneixem i el delegat del Govern espanyol (l’OCB ha demanat la seva dimissió) pel fet succeït durant el mes d’agost, en què un jove mallorquí va ser agredit físicament al cap, a la boca i a diverses parts del cos per un guàrdia civil, amb el consentiment d’uns altres, per haver-los parlat en català.
Aquest és un altre fet que demostra que vivim en una colònia que aixopluga el cap de l’Estat no elegit democràticament i al qual li hem d’agrair que vulgui viure un mes cada any entre nosaltres. Ivan Cortès va rebre cops per diverses parts del cos, i va ser retingut en una estança a l’aeroport de Palma per guàrdies civils, perquè segons ells els havia faltat al respecte per haver-los parlat en català. Quan se’n va voler adonar ja l’havien denunciat per alterar l’ordre públic. Això és molt greu. 34 anys després de la mort del dictador, més de trenta anys de Constitució espanyola, quasi trenta anys d’Estatut i de normalització lingüística i ens trobam a les beceroles de la democràcia i amb actuacions idèntiques a les que hi havia en temps de la dictadura. Els que es fan dir polítics demòcrates no fan res. Fets com aquest, que es van repetint sovint, i si no es repeteixen més és perquè la majoria actuam derrotats i acovardits, demostren que els espanyols no han après res, no en volen aprendre ni n’aprendran mai. La llàstima és que sigui amb una sèrie de col•laboradors, que des d’aquí, van fent part de la feina bruta als qui no són capaços de dur les regnes democràtiques del poder. Els guàrdies saben com s’ha d’actuar, saben que facin el que facin no els passarà res, perquè després ho negaran davant un jutge i serà la paraula d’un davant la paraula d’un altre. La companya del jove agredit va poder veure com li pegaven el primer cop abans de tancar la porta i es va posar a cridar que pegaven a la seva parella i els guardes de seguretat de l’aeroport ni es varen immutar. Vivim envoltats de contraris, si no són enemics.
El president del Congrés, José Bono, es nega a permetre, o a canviar el reglament per autoritzar, que es puguin parlar les altres llengües cooficials existents a l’Estat espanyol. A la metròpoli de les colònies no es pot permetre tal lleugeresa. Finalment, davant la insistència, Bono ha afirmat que el reglament l’han de modificar els parlamentaris, perquè sap que PP, PSOE i UP y D no varen voler signar el document que feia la petició esmentada. Els votants dels Països Catalans han de despertar del somni ancestral en què es troben, els votants del Principat, de les Illes i del País Valencià han de saber que el PSC que governa a la Generalitat i a l’ajuntament de Barcelona, juntament amb el PSIB que governa a les Illes, als Consells Insulars i a l’ajuntament de Palma, també varen votar en contra que es pogués parlar en català al Congrés. Esperau que aquesta gent mogui un dit per l’afaitat, una vegada i una altra, Estatut? Aquí, a les Illes, ja varen votar en contra d’igualar la llengua pròpia, la catalana, a la llengua imposada, la castellana, permetent que en el nostre territori la nostra llengua fos una llengua subordinada.
Si un poble com Arenys de Munt, d’uns quants milers d’habitants, vol exercir un dret democràtic com és el de decidir si creuen convenient la independència de Catalunya, resulta que el Govern de l’Estat ha de posar en marxa la seva Advocacia per paralitzar aquesta votació. De quina llibertat parlen quan s’omplen la boca amb aquesta paraula? Per què els habitants de qualsevol poble dels Països Catalans no han de poder dir si estan a favor o no (qualque cadena de televisió va fer una enquesta a unes quantes persones i totes varen dir que no, de què tenen por?) que Catalunya sigui un estat sobirà, social i democràtic?
És aquesta situació agreujada amb moltes altres que tots coneixem, però que no hem de deixar de denunciar, que va fer escriure, com si cridàs ben fort, a Jordi Caldentey, les paraules que podeu llegir al títol. Les que escriuré jo són:
DECISIÓ COL•LECTIVA I INDEPENDÈNCIA!
