Em pregunto si és necessari publicar tanta notícia poca-solta que els periodistes els hi arriba a les seves oïdes, llegeixen o investiguen. De totes les barbaritats que hem llegit des de què començà el procés independentista, més de la meitat de les notícies, frases dites a la babalà i declaracions sense solta ni volta pels polítics d'allà i d'aquí, podríem haver-nos estalviat de llegir-les. A part que moltes són repetitives fins a l'esgotament, ja que diuen el mateix des de fa temps i no aporten res de nou.
Com independentistes ja sabem pel dret i al revés tot el que ens passarà, segons ells, ja que ho repeteixen tant que al final es fan pesats.
Però per molt que amenacin i condemnin o dubtin, no deixarem de ser independentistes.
De paraules que són inadequades i fan mal a les oïdes n'hi ha per a donar i vendre.
Les frases repetitives de Joana Ortega ja no ens venen de nou. El novembre de l'any passat, ens va obsequiar amb les profètiques paraules de què la consulta no podria ser abans de l'octubre del 2014 i que necessitava un any més com a mínim per a organitzar tota la logística.
Ara que ja ha passat quasi aquest any, i s'acosta la data que el govern català va fixar per fer la consulta, el 9 de novembre d'enguany, ens fa saber que: “si aquest 9-N no votem, ja hi haurà un altre 9-N”. Quina rucada! Senyora Ortega, li puc assegurar que si no hi ha un terrabastall i la terra desapareix hi haurà, no un sinó mils de 9-N. Què vol? Que votin els “catalanets” del 9-N del 3014? Desenganyis, gent com vostè i d'altres partits com el seu, tampoc els deixaran votar i continuarà essent il·legal. Així doncs, a què hem d'esperar?
És clar que pertanyent Unió no ens ha d'estranyar, les paraules de la vicepresidenta Ortega, ja que Unió Democràtica estan avesats a dir bajanades o a fer “de puta i de ramoneta”. I per acabar de reblar el clau, no li passa altra cosa pel seu magí que dir una altra “collonada”: “assegura que no avalaria la consulta si el TC la impugnava”. S'ha de ser passerell pensar, que el 9-N de l'any vinent, el del 2016 o el 9-N de l'any de la picor, la consulta no serà impugnada pel TC. Dir això i res és el mateix, perquè sap de sobres quin serà el veredicte del TC, actualment o d'aquí a cent anys.
Senyora Joana Ortega, reconegui que no vol la independència de Catalunya i deixi de fer “la puta i la ramoneta” o si vol que ho digui més suau, no maregi més la perdiu, que entre tots els unionistes ja la teniu prou marejada.
Quina colla de “putes i ramonetes” ha d'aguantar el nostre President!
Si a les declaracions de la vicepresidenta, hi afegim les que va pronunciar al seu dia la presidenta del Parlament, Núria Gispert, dient que en el seu vocabulari no hi cabia la paraula “independència”; si hi afegim el Duran Lleida declarant que ERC és el seu enemic polític; si escoltem al senyor Pelegrí, conseller d'agricultura, demanant als partits que deixin de qüestionar al seu cap d'Unió, i assegurant que el partit democratacristià està compromès al 100% amb la consulta, el programa i el pacte amb ERC; si veiem el diputat Sánchez Llibre sortint a la foto que es va fer el lobby “Puente Aéreo”, quan es van reunir per a redactar un document contra la independència de Catalunya; si la delegada de la Generalitat a Berlin, Mar Ortega també d'Unió, pronuncia un discurs calcat al del seu cap de partit, ¿què pot esperar el president Mas de tota aquesta colla de botiflers? I encara que a vegades surten parlant d'unitat i bona entesa amb Convergència, llavors a què treu cap, tantes contradiccions de membres d'aquest partit? L'únic que va dir prou, i l'honora, va ser l'alcalde de Vic que va abandonar Unió Democràtica.
Perquè seguir? En un altre article meu en aquest diari, li preguntava al nostre President, quan trencaria el lligam amb Duran Lleida i Unió, doncs si no ho feia li faria perdre votants a cada declaració d'algun membre d'Unió. No ho ha fet i cada vegada que sento parlar d'Unió al Senyor Mas, sembla que parli d'un matrimoni mal avingut, però que es toleren i mai s'acaben de separar. I això em fa dubtar, si el nostre President també juga a fer “la puta i la ramoneta”.
Refrescaria la memòria al nostre President, a Joana Ortega i a tots els que posen bastons a les rodes del nostre somni, una de les frases de Nelson Mandela:
“A la vida el que compta no és el mer fet d'haver viscut. Són els canvis que hem provocat a la vida dels altres, el que determina el significat de la nostra”
