Mare meva! Quin sidral per una qüestió que de bon començament, va ser la riota dels unionistes. Que si era una “costellada”, que si les urnes eren de cartó, que si aniran a votar quatre gats. Al capdavall no sé per què estaven tan preocupats si també ens deien amb tota seguretat, que el 9-N no hi hauria urnes i que no se celebraria cap votació.
No deien que aquest succedani de referèndum no tenia cap valor ni que tenia garanties democràtiques? Amb tot aquest enrenou que s’ha format estan considerant aquesta consulta com un referèndum amb totes les garanties.
Discussions entre ells, males cares, emprenyades (la cara de mala llet de la Soraya ho deia tot) i per acabar, buscant querelles com sigui passant-se la pilota entre Tribunals de justícia de Madrid i Catalunya, i convocant (segons han dit ) els fiscals més savis i entesos per veure de quina manera poden inculpar al President Mas i les conselleres, Ortega i Rigau.
Seran savis, però si com ens han fet saber feia deu anys que no es reunien i amb l’edat venerable que hem vist tenien ses senyories, vés tu!, si encara sabien interpretar els papers que tenien entre mans, i què havien de votar i decidir (bé això últim sí que ho sabien doncs ja tenien les indicacions oportunes per part del govern central)
Els catalans no sabem apreciar i donar-ne les gràcies del molt importants que arribem a ser, ja que durant molts segles de la història d’Espanya, els Tribunals que hi havia en diferents moments s’han posat sempre d’acord, per expulsar jueus (1492), jesuïtes (1767 i 1835) i musulmans (1609/10), però mireu si ens estimen que mai els ha passat pel cap expulsar d’Espanya als catalans. Trobo que ja seria hora que fessin aquest pas. Nosaltres contents i ells també…, o no, per què molt criticar als catalans, però la “pela” és la “pela” per a tothom.
Ara potser és el moment, no que ens expulsin, sinó que aprofitant que allà a Madrid estan desorientats, que els tenim mig estabornits i no saben on són ni per on van, fóssim nosaltres que marxéssim sense fer massa soroll. Ai las!, però no, nosaltres sempre tan educats i volent tenir unes esperances improbables, de no sé què, per més insults, negacions a tot i querelles que ens posin, encara els convidem al Palau de la Generalitat per què ens tornin a dir el nom del porc. Suposo que el Rajoy dels nassos, no tindrà la barra d'acceptar la convidada.
Amb tot, ¿aquesta separació dels nostres veïns, a banda que serà una missió àrdua, els nostres pares de la Pàtria perquè la fan més difícil i complicada? Estem al moment més important de la nostra història dels últims tres-cents anys, i l’enveja i no ser capdavanter del procés que tenim en marxa, fa que els nostres polítics que s’han compromès amb l’encàrrec que la societat civil els ha donat, potser seran aquests mateixos polítics que com que no es posaran d’acord per anar junts a unes possibles eleccions plebiscitàries, malmetran tota la feina feta fins ara i ho engegaran tot a fer punyetes.
Davant la possibilitat d’aconseguir la nostra llibertat, sembla mentida tanta ceguesa i que facin valdre més les seves ambicions i els seus interessos, abans que els interessos i ambicions de la majoria de catalans que volen una Catalunya independent i alliberada de l’opressor per sempre més.
He escrit articles defensant a l’Oriol Junqueras, dient que des de la seva aparició com a secretari general d’ERC, aquest partit havia guanyat la meva estima i bona consideració, perdudes en temps del Carod i el Puigcercós, recuperant les meves ganes a tornar votar ERC, però l’actitud d’aquestes últimes setmanes de l’Oriol Junqueras, envers una possible llista unitària, està desfent les meves il·lusions.
De la CUP, que voleu que us digui… Molt ensenyar les sandàlies per espantar els banquers, molt abraçar-se amb el President, però no voler fer una llista unitària pel sol fet d’haver-hi en aquesta llista CiU, és per engegar al David Fernández i al Quim Arrufat a pastar fang.
I què dir d'ICV? Sempre fent la “puta i la ramoneta” sense saber on van. Vergonya haurien de tenir amb la seva actuació, si més no, en memòria d’antics dirigents i companys del PSUC, que en l’actual situació segur que haguessin actuat completament diferent, de com estan fent els actuals dirigents.
Queda molt bé les reaccions dels diferents partits sobiranistes(?), recolzant al president Mas i a les conselleres Rigau i Ortega, davant la querella presentada contra ells, però si només és de cara a la galeria, i després quan interessa un altre tipus de suport giren l’esquena ja em direu de què serveix tot plegat.
Trobo raonable que en unes eleccions normals que es fan cada quatre anys, ERC i la CUP no vulguin compartir llista junt amb CiU, per què el seu ideari són com el dia i la nit (jo també aplaudiria que no anéssiu junts), però davant la possibilitat d’aconseguir la nostra llibertat que estem perseguint des de fa anys, la unitat entre tots hauria de ser amb total unanimitat. Al contrari, si no és així, em farà vergonya tenir uns polítics tan interessats i cagadubtes que obvien la frase “qui promet s’obliga”, ja que des de fa tres anys ens prometen un país sobirà. Em prometo a mi mateix, que si em deceben i no compleixen el promès, no votaré mai més en cap votació mentre visqui. Almenys quan passi avall, no podré votar més, però serè lliure!
A veure si al final tot haurà sigut una gran mentida.
CiU i ICV que no havien sigut mai independentistes, ens han fet creure que han canviat i havien fet un pas cap a la independència; en canvi ERC i CUP que han predicat la independència des de bon començament, potser amb les seves exigències estan fent un pas enrere per a trobar-se al mateix punt de sortida, on estaven CiU i ICV.
Podria ser que el 9-N no fos una “costellada” com deien els unionistes, sinó una gran “botifarrada”que ens haurien preparat tos els partits del nostre Parlament, per fer-nos a tots nosaltres una “botifarra” com una casa de pagès. I tal dia farà un any!
