- Publicitat -
El Premi Llibreter té la capacitat de fer conèixer al lector català obres d’autors que haguessin passat desapercebudes per la major part dels lectors i crear autèntics fenòmens de vendes, pels quals moltes editorials de dimensions petites poden sentir-se agraïdes. El darrer premi dels llibreters catalans ha estat concedit al primer volum d’una ambiciosa trilogia creada pel canadenc Robertson Davies i que s’anomena la Trilogia de Deptford. L’obra guanyadora, El quinto en discordia, ha estat recentment traduïda al català amb el títol d’El cinquè en joc. Els altres dos volums, actualment sols disponibles en castellà, es titulen Mantícora i El mundo de los prodigios. Tots els volums han estat publicats per l’editorial barcelonina Libros del asteroide.
Robertson Davies és un autor les arrels literàries del qual es troben al segle XIX. Bona notícia pels amants de la novel·la comme il faut. Tanmateix, no és aliè a les contribucions intel·lectuals del segle XX, tal com es fa palès al segon volum de la trilogia, Mantícora.
El nexe en comú dels tres volums a banda dels personatges principals, és la misteriosa mort del milionari empresari canadenc Boy Staunton. Una mort de la qual no podem deixar de pensar que ha estat un assassinat i de la qual en sospitem l’autoria. Davies juga amb aquesta intriga fins a les darreres pàgines de El mundo de los prodigios, on se’ns revela com va tenir lloc aquesta mort, en la qual la clau de volta la té des del primer moment una pedra.
L’extensió de la trilogia dóna temps a l’autor de demostrar la seva capacitat per crear personatges excèntrics i detenir-se a explorar i analitzar les seves conductes i interessos. Excepcional és el retrat del personatge de Dustan Ramsay, el qual arribem a conèixer amb certa profunditat ja que el seu punt de vista és gairebé omnipresent al llarg de tota l’obra. Tanmateix, Davies, no oblidem que va ser professor de literatura a la Universitat de Toronto, també coneix la figura del narrador mentider i, per tant, no podem deixar de preguntar-nos fins a quin punt els personatges ens expliquen tota la veritat, sols part d’aquesta o la veritat que a ells els interessa. Si bé creiem, potser ingènuament, en la sinceritat de Dustan Ramsay com a narrador, no podem evitar tenir dubtes davant el relat autobiogràfic de Magnus Eisengrim, dubtes que indubtablement Davies vol que tinguem i que és un recurs més a l’hora de crear l’aureola de misteri que envolta a aquest personatge.
Tot i no ser una lectura fàcil ja que conté molts símbols, meandres i reflexions gairebé filosòfiques, la trilogia de Deptford és una lectura molt recomanable per tots aquells a qui agradin les obres ambicioses fetes per autors que tenen molt clar què volen fer i com volen fer-ho, que saben a quin lector volen dirigir-se i que creen allò que els interessa crear, independentment de les tendències predominants en el mercat. El Premi Llibreter també sembla tenir-ho clar i tots aquells a qui en agrada la literatura estem d’enhorabona.
Publicitat
